500 ovelles, 30 cabres i un pastor

Un ramat d’unes cinc-centes ovelles i trenta cabres pastura a la part alta dels prats del Comapedrosa, allà on les tarteres de pissarra rogenca desemboquen en les últimes clapes d’herbam fresc de la vall. Totes mengen amb delit. No se’n veu cap que aixequi el cap de terra. “L’herba que hi ha aquí dalt és forta i consistent. Aquest any ha crescut bé perquè ha plogut bastant i ha fet sol. Els agrada molt, a les ovelles, l’herba d’alta muntanya”, explica el pastor que les mena, Santi Plata. Som mig quilòmetre més amunt del refugi guardat del Comapedrosa, gairebé a 2.500 metres sobre el nivell del mar.

Tot i que coneix la vall de dalt a baix des que era ben petit –Plata té 29 anys i en fa set que treballa de pastor–, és la primera vegada que porta un ramat d’ovelles i cabres a péixer durant la temporada d’estiu a l’ombra del cim més alt del Principat. “Abans sempre havia anat als Cortals d’Encamp, però cada vegada és més difícil poder-hi treballar bé. Els últims anys la zona s’ha massificat. Hi ha més gent que abans, i els animals necessiten tranquil·litat. Massa moviment els espanta”, assegura. El ramat va pujar als prats del Comapedrosa fa tot just una setmana. Per a Plata, la temporada d’estiu va començar pels volts de la segona quinzena de maig al coll de la Botella. Després de recórrer les parts altes de la coma de Setúria –a començament de juliol les ovelles eren a l’altre cap de la vall, al Port de Cabús–, el ramat va passar unes setmanes a la zona del Galliner d’Arinsal abans d’anar a buscar la vall del riu de Coma, on s’estarà fins al començament de la tardor.

És una obvietat que les ovelles –“també les cabres quan són en un ramat”, afegeix Santi Plata– tenen un comportament molt gregari, més que altres animals emprats en la ramaderia, com les vaques i les eugues. Si s’observa des d’un punt elevat, el moviment sincronitzat de més de cinc-cents caps ovins quan es traslladen amb rapidesa d’un prat a un altre quan el gos les porta a les ordres del pastor o fugen d’una amenaça fa l’efecte d’un esquitx d’aigua desplaçant-se sobre una superfície amb relleu i lleugerament inclinada.

Encara que sembli que qui mana, en un ramat d’ovelles, és en última instància el pastor, Plata assegura que les que decideixen el traçat del recorregut estival per les pastures d’alta muntanya són les ovelles. Els animals, afirma, “canvien de zona en funció de com està l’herba, i tu les has de seguir”.

De nit, al refugi

Plata farà vida a la vall fins a l’octubre, quan les ovelles tornen als prats baixos i, si el fred s’intensifica, a les corts. A l’estiu, quan queia la nit, antigament els pastors que portaven a pasturar els ramats al Comapedrosa tancaven el bestiar a la pleta de pedra seca que hi ha a prop del camí que puja al cim i passaven la nit en una cabana, ben a la vora del clos. Plata s’allotja al refugi, que aquest estiu s’ha tornat a omplir d’excursionistes. “M’agrada viure aquí perquè ens fem companyia amb els guardes”, afirma.

És el segon estiu consecutiu que les ovelles peixen al Comapedrosa després d’anys d’abandonament de l’activitat ramadera a la zona, segons van confirmar ahir fonts del comú de la Massana. L’ens comunal hi vol incentivar el pasturatge, i no només per raons d’ordre econòmic, sinó també mediambientals. Tal com explica Plata, un ramat que inclogui ovelles i cabres menja una varietat molt àmplia d’herbes i matolls. Això, a part de proveir els animals dels nutrients que necessiten per créixer sans i forts, contribueix a equilibrar l’ecosistema d’alta muntanya i a minimitzar el risc d’incendi.