El nou Pla de Residus obligarà els comuns a incrementar la recollida
El ministeri afrontarà amb les parròquies la redacció d’un nou pla, condicionat per les lleis de canvi climàtic
La ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó.
La tardor espera una negociació complicada per als comuns i el ministeri de Medi Ambient a l’hora d’afrontar la redacció d’un nou Pla Nacional de Residus que obligarà els responsables comunals a incrementar el percentatge de recollida dels residus urbans que es generen. L’entrada en vigor de normatives com la Llei d’impuls de la transició energètica i canvi climàtic (Litecc) el 2018 i l’adaptació de la legislació nacional a les Directives de la Unió Europea que feu la Llei de residus del 2004, entre d’altres, marquen un camí clar primer cap a reduir-ne la producció, i segon cap a augmentar la capacitat de recollida dels residus.
Així ho va indicar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en la seva compareixença davant la comissió legislativa d’economia del Consell General d’aquesta setmana. “El nou pla de residus havia de respondre als objectius de l'economia circular”, va apuntar la ministra, que va afegir que “el nou pla ha de marcar objectius més ambiciosos de recollida selectiva ha d'analitzar la possibilitat d’incorporar a les fraccions de recollida selectiva fraccions que ara estan anant a rebuig i que, per tant, també estudiarà la capacitat d'adaptació de la planta”. Calvó feia referència a la inversió de FEDA a la planta de tractament i valorització de residus de Ctrasa, la qual passarà a gestionar de forma directa quan el Consell General aprovi la reforma dels estatuts de la segona i que està a hores d’ara en tràmit parlamentari. Envers els comuns, la ministra va indicar que “necessitem els comuns perquè el fet de plantejar aquests objectius més ambiciosos ens farà replantejar els sistemes de recollida actual”.
Aquests objectius venen determinats per la Llei d’economia circular, per la Llei de residus i per la Llei de modificació dels estatuts de Ctrasa i les Directives europees. Així, l’administració andorrana està obligada a incloure el principi de reducció de residus en totes les seves polítiques, com marquen els articles 52 i 54 de la Litecc, incrementar l’eficiència en la planta de tractament que apunta la Llei d’adaptació de Ctrasa i assolir, almenys, un 65% de la recollida dels residus com estableixen la Directiva europea de residus i els compromisos en tractats internacionals d’Andorra en el marc de l’Horitzó 2035, que també inclou una reducció del 10% dels residus urbans per a aquesta data. Els estudis tècnics per a poder dur a terme la redacció del pla de residus van ser adjudicats pel Govern al juny en un concurs públic a l’empresa Lavola Companyia per un import de 40.545 euros.
MÉS
-Reciclatge a Espanya
Va assolir el 2014 una taxa de 73,7% d’envasos lleugers i 14,8 quilos de vidre per habitant. La recollida es fa separada per residus. Darrerament, s’ha fet comú el contenidor de franja orgànica.
-França i els envasos
Tots els envasos que es poden reciclar acompanyen una etiqueta que indica en quin contenidor s’han de dipositar. Recicla dos de cada tres envasos usats fins a 3.190 tones a l’any.
-Noruega, capdavantera
El país recicla el 90% dels envasos que consumeix gràcies a un sistema de retorn als supermercats que compensa econòmicament l’usuari i fomenta l’economia circular.
-SDDR a Alemanya
Utilitza un sistema semblant al noruec anomenat Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn que trasllada els costos als comerços, però que esdevé fonamental per al reciclatge.