Una operació delicada

Quan a mitjan abril Naturlàndia –aleshores l’ecoparc encara no havia fet el canvi de nom ni tampoc havia presentat la nova marca– va confirmar el tancament definitiu del parc d’animals salvatges, els telèfons del director general de Camprabassa, Xabier Ajona, i del departament de comunicació de l’empresa van saturar-se de trucades. Tots els mitjans del país volien saber quin destí esperava els llops, on anirien a viure els ossos, què se’n faria dels cérvols, els porcs seglars i les guineus.

La pressió mediàtica va ser intensa. També la d’aquest diari. Tot i això, l’equip de Camprabassa va portar el procés amb discreció i no en va informar amb més detalls fins fa un mes, quan tots els animals del parc ja havien sortit del Principat. Quina és la raó principal d’aquest silenci? Segons confirma el mateix Ajona en declaracions al Diari, “garantir el benestar animal durant tot el procés de trasllat”.

El director general de la societat que gestiona l’ecoparc lauredià recorda que, abans de treure els animals del país, cal fer-los múltiples inspeccions sanitàries i administrar-los vacunes, tal com exigeixen tant les legislacions nacionals dels països receptors com el dret internacional. Aquest pas, assegura Ajona, és molt delicat: “Quan el captures viu per fer-li una prova, l’animal ho percep com una amenaça existencial. De fet, reacciona com si l’estiguessis caçant. És una situació molt estressant, i per això és tan important minimitzar tant com puguis la intervenció humana aliena al procés.” Publicitar-ho, conclou el directiu, hauria suposat córrer riscos innecessaris.

El transport

Els perills d’una operació com aquesta, però, no s’acaben aquí. Un cop els especialistes van haver fet totes les proves veterinàries de rigor i Naturland, els santuaris d’acollida, les autoritats andorranes i les del país de destí ja disposaven de tota la documentació requerida per portar els animals a l’estranger amb garanties legals, va arribar el gran moment: el transport. “Vam contractar una empresa especialitzada en transport d’animals que fa viatges com aquests cada dia. En aquest cas, els animals van sortir de Naturland en furgons climatitzats. Ela vehicles disposaven d’un habitacle equipat amb càmeres i micròfons que permet comprovar en temps real que l’animal no pateix. A més, van acompanyar-los dos veterinaris amb els coneixements i els instruments necessaris per fer-los, si calia, una intervenció d’urgència”, explica Ajona.

El director general de Naturland es mostra satisfet perquè el trasllat ha conclòs sense entrebancs, malgrat la “complexitat burocràtica i tècnica” del procés. “Tots els animals del parc estan en espais molt més grans que els d’un zoo convencional”, assegura. En aquest sentit, Ajona assenyala que els ossos, quan encara eren a les instal·lacions del parc, dipsosaven d’una superfície d’unes dues hectàrees, mentre que ara viuen en un refugi de la fundació Aspinall, a Anglaterra, d’unes sis hectàrees obert als visitants “però amb restriccions”.

"INCERTESA" PERQUÈ ANDORRA NO FORMAVA PART FINS FA POCS MESOS DEL CONVENI CITES

Ajona assegura que abans de posar en marxa el trasllat “hi havia molta incertesa” a Andorra sobre si és possible fer un trasllat d’animals a l’estranger en condicions homologables a la legislació internacional. Cal recordar que el Govern no va aprovar l’adhesió al conveni CITES fins al juny d’aquest any i, el Consell General, fins al juliol. L’acord internacional té per finalitat assegurar que el comerç internacional de fauna i flora salvatges no n’amenaci la supervivència. El conveni també estableix, entre altres aspectes, les condicions que ha de complir el transport per garantir que els animals no esdevenen vectors de transmissió de malalties. “Cada vegada que un animal salvatge es trasllada d’un país a un altre cal fer una sèrie de gestions bastant llarga. No és un procés automàtic. És feixuc i suposa molta feina, tant per al país d’origen com per al de destí. Formar part del conveni CITES facilita aquests tràmits”, puntualitza el director general de Naturland.