Eficiència energètica
Mas garanteix la seguretat de la planta de cogeneració
La ubicació de les calderes al centre esportiu de la població havia despertat la inquietud dels veïns
El canvi de localització de la planta de cogeneració del Pas de la Casa, que finalment s’ubicarà més a prop del nucli urbà perquè gairebé la totalitat del projecte es farà a través de la biomassa, havia generat la inquietud d’alguns veïns de la parròquia, que temen que pugui comportar algun risc per a la població. Davant aquesta incertesa, la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, va llançar ahir un missatge de calma assegurant que “totes les mesures de seguretat estaran garantides”.
En concret, el que ha despertat més recel entre els veïns de la població ha estat la decisió d’ubicar a la planta menys vuit del centre esportiu –coneguda com el bullidor– les calderes de cogeneració, que s’encarregaran de recuperar els gasos de combustió i transformar-los en energia elèctrica per al consum de la parròquia. Tanmateix, la cònsol, preguntada per la consellera d’Agrupament Encampadà Esther Vidal, va assegurar que “al centre esportiu no hi ha cap risc major que l’actual. FEDA Ecoterm farà controls periòdics i la instal·lació estarà supervisada 24 hores al dia”.
APOSTA PER LA BIOMASSA
El nou plantejament del projecte també preveu una àrea de 1.093 metres quadrats per a l’emmagatzematge de biomassa, que el Govern defineix com una nova aposta per la reducció de les emissions de CO2 i la diversificació de les fonts energètiques, atès que facilita la possibilitat d’alimentar la planta de cogeneració amb aquesta font d’energia renovable. En aquest sentit, Mas va argumentar la necessitat de situar aquesta instal·lació “com més a prop del centre del poble millor”, per tal de garantir “eficiència energètica i no perdre energia en el transport”.
En canvi, el tercer punt d’aquesta central sí que es trobarà allunyat de la zona habitable, a prop del túnel d’Envalira, i serà allà on es treballarà amb el gas liquat, que “tan sols s’utilitzarà en els moments de major consum”, segons va indicar Mas. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va explicar al Diari que “l’únic que pot suposar cert recel és l’emmagatzematge del gas, que anirà fora del poble”.
El comú d’Encamp va signar l’any 2018 amb FEDA el conveni per desenvolupar la central de cogeneració. En aquell moment el plantejament de FEDA va ser un projecte basat en el gas liquat, i per això el comú encampadà va signar la cessió d’uns terrenys allunyats del nucli poblacional, prop de la sortida del túnel d’Envalira. Però quan es va reprendre la iniciativa aquest any, la parapública va fer un tomb al projecte, apostant principalment per la biomassa i deixant el gas liquat per a usos residuals.
La cònsol major d’Encamp va assegurar que es tracta d’una iniciativa “d’interès nacional” que beneficia el Pas de la Casa i que suposa una aposta per la “diversificació de l’escalfament”.
EL COMÚ ENCAMPADÀ CONTRACTA UN PRÉSTEC DE VUIT MILIONS
La sessió del consell de comú d’Encamp va aprovar ahir a la tarda la contractació d’un préstec de vuit milions d’euros amb un període de retorn de vint anys. L’objectiu, segons va assenyalar la cònsol major, Laura Mas, és “finançar mesures de reactivació econòmica, d’embelliment i de millora de les instal·lacions i dels serveis comunals”, com ara l’última fase de l’escola bressol, la remodelació del carrer Sant Jordi, els nous aparcaments o les millores a la zona aquàtica del complex esportiu, entre altres. Tanmateix, la contractació del préstec es va aprovar amb l’abstenció del Partit Socialdemòcrata + Independents, que va considerar que el comú s’està embarcant en “projectes faraònic als quals no pot fer front”. En aquest sentit, el conseller socialdemòcrata David Rios va criticar amb especial èmfasi que el comú vulgui invertir vuit milions d’euros en les obres del parc de l’Ossa, perquè considera que es podria reduir el cost dels projectes prescindint d’alguns aspectes del projecte. A més, Rios va apuntar que el pressupost inicial que s’havia previst per a aquesta obra era de 4,5 milions, gairebé la meitat. Mas es va defensar apuntant que “fins al moment totes les inversions s’han suportat amb tresoreria pròpia del comú i cal destacar que des del 2014 que no es contractava un crèdit i des del 2015 que totes les inversions han estat assumides per la corporació al poder”. En aquest sentit, va recordar que la pandèmia va parar projectes que ara s’han de fer en menys temps.