tinença de gossos
Picaresca per esquivar el pagament de la taxa canina
La implementació del nou impost parroquial motiva que alguns propietaris sol·licitin el canvi de nom pel d’un major de 65 anys, exempt de tributar
La notificació per carta de l’inici del període voluntari de pagament de la nova taxa sobre la propietat de gossos, que els comuns –tots excepte Escaldes-Engordany i Encamp– estan enviant als ciutadans propietaris de cans censats al Registre d’animals de companyia, està motivant allò que popularment es coneix com feta la llei, feta la trampa. Segons ha pogut saber el Diari, alguns propietaris de gossos estan sol·licitant un canvi de titular al cens animal per esquivar el primer pagament de la nova taxa canina, que té un import de 25 euros anuals. Entre les exempcions que figuren a l’ordinació tributària comunal, hi ha la dels propietaris majors de 65 anys, raó per la qual alguns detractors de la taxa estan intentant sortejar la llei posant els pares –sempre que tinguin una edat superior a l’abans esmentada– com a propietaris dels cans.
Així mateix, els propulsors d’aquesta escletxa legal demanen que en cap cas s’abandonin els animals inscrits i advoquen per fer el canvi de titular ja que, comparativament, el cost del tràmit no supera els vuit euros, és a dir, inferior a la quota tributària de la taxa. De fet, l’animadversió que ha despertat la taxa entre alguns propietaris de gossos també ha donat peu a situacions surrealistes on els cans han canviat de nacionalitat o, fins i tot, com és el cas d’alguns caçadors, que els han donat de baixa del cens argumentant un trasllat. En resum, múltiples argúcies que tenen com a finalitat eludir el pagament d’una quota tributària que ha generat rebuig no tant per la despesa que suposa sinó per la justificació d’existir tenint en compte les altres vies d’ingressos que tenen les corporacions.
No obstant això, cal puntualitzar que l’exempció pel canvi de propietari major de 65 anys o qualsevol dels altres supòsits recollits a la llei té efectes retroactius, de manera que la quota tributària s’aplicarà en proporció al nombre de mesos naturals durant els quals la propietat del gos ha estat inscrita al registre, ja que el nou impost comunal està en vigor des de l’1 de gener d’enguany. El pagament és exigible a partir del 15 de desembre del 2021, disposant d’un mes per efectuar l’ingrés de forma voluntària. Transcorregut aquest termini, s’iniciarà el període de constrenyiment amb la meritació d’un recàrrec del 20%. A més, el fet que aquest pagament estigui pràcticament solapat en el temps amb el de l’any vinent ha despertat l’enuig de part d’un col·lectiu que es va agrupar en contra d’una taxa que consideren que només té un afany recaptatori i que també s’ha sentit criminalitzat pel projecte de l’ADN caní.
D’altra banda, els instigadors d’aquesta iniciativa esgrimeixen que s’emparen en aquest supòsit com a mecanisme de defensa davant els controls que, segons asseguren, realitzen els agents de circulació cada vegada més assíduament. De fet, les fonts consultades afirmen ser conscients d’aquesta picaresca però s’excusen pel fet no disposar de suficients recursos per poder verificar la propietat del gos. Això sí, en cas d’enxampar algun gos sense el corresponent procés de genotipatge o no inscrit al Registre d’animals de companyia, les sancions previstes a la Llei de tinença i de protecció d’animals van dels 60 als 300 euros en ser considerades infraccions lleus.
Les imprecisions del cens
Segons les darreres dades del cens caní, l’any va començar amb 14.634 gossos registrats i, deu mesos després, la xifra se situa en 11.005 mascotes censades. En total, el departament d’Agricultura ha registrat 4.135 baixes. Malgrat això, la majoria dels veterinaris del país estan rebent queixes que assenyalen la inexactitud de les dades del cens, ja que els propietaris s’estan trobant amb reclamacions per animals que estan morts o, a la inversa, animals vius que no consten com a tals en aquest registre.