Majoral explicarà el pla per canviar deute de Camprabassa per accions

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va comprometre’s ahir durant el programa de debat L’última paraula, de Diari TV, a explicar “amb tota claredat” el pla aprovat pel consell d’administració de Camprabassa per reestructurar les finances de Naturland. Pressionat pel conseller de la minoria Cerni Cairat, del grup de Desperta Laurèdia, Majoral va prometre que el comú donarà tots els detalls del pla “quan toqui”, i no va descartar fer-ho en reunió de poble.

El líder de l’oposició va revelar que un dels punts centrals de la reestructuració financera del parc consisteix a transformar uns sis milions d’euros de deute de Camprabassa en accions, que seran propietat de la corporació laurediana. Cairat va lamentar que la solució proposada per alleugerir les finances de Naturland impliqui “repetir la jugada del 2015”. Fa sis anys, el comú va condonar al parc 5,1 milions d’euros de deute amb l’adquisició de participacions de la societat.

Majoral va defensar l’acció de govern per “endreçar” Camprabassa. El cònsol va destacar que el canvi de direcció i la reorganització de l’equip professional de Naturland, així com el tancament del parc d’animals i el pla per reestructurar els comptes, fan possible afrontar el futur del projecte amb més optimisme. “El pla de reestructuració ens ha de permetre donar viabilitat al parc”, va afirmar. El cònsol, a més, va remarcar que l’activitat de Naturland és rendible, tot i que els resultats de Camprabassa són negatius si s’inclouen en la coptabilitat les despeses en concepte d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions.

El conseller de la minoria, per la seva part, va afirmar que el temps ha donat la raó als qui han criticat el projecte des del començament. “Camprabassa és una societat en fallida que ha caigut pel seu propi pes”, va sentenciar. Cairat va assenyalar que el projecte sempre ha plantejat “dubtes” de viabilitat i va lamentar “l’impacte mediambiental i paisatgístic” de les instal·lacions. El líder de Desperta Laurèdia també va posar en qüestió que l’activitat de Naturland beneficiï el teixit econòmic de la parròquia. “Els impactes indirectes de Naturland no hi són ni sabem quan arribaran”, va afirmar.

Interès en la residència

D’altra banda, Majoral va revelar que “la setmana passada” va rebre al comú dos propietaris privats interessats en la construcció d’una residència d’estudiants a la parròquia. Si un dels propietaris assumís el projecte, el comú no faria les instal·lacions en l’emplaçament que el comú havia previst inicialment, el Prat Gran. El cònsol va recordar que aquest equipament, juntament amb l’ampliació de la Universitat d’Andorra i l’atracció d’empreses del sector de l’educació, és “clau” perquè Sant Julià de Lòria esdevingui “un campus universitari”. Cairat, per la seva part, va coincidir amb Majoral que el desenvolupament de l’entorn universitari és “una oportunitat”, però va demanar que, si la residència s’ha de construir al Parc Gran, el comú hi reservi un espai per a un parc infantil. Majoral va comprometre’s a complir aquesta demanda.

Un dels punts de fricció entre Majoral i Cairat va ser la política d’habitatge. Mentre Cairat va afirmar que cal replantejar la capacitat de creixement urbanístic, Majoral va mostrar-se partidari de potenciar l’edificabilitat en la propera revisió del pla d’Urbanisme. “Com ha fet Canillo, hem d’incloure l’ús dels recursos naturals al POUP, així com l’impacte en el paisatge”, va assenyalar. Majoral va respondre-li que cal anar amb molta cura a l’hora de posar límits, ja que “prohibir el creixement urbanístic és prohibir el creixement” de l’economia.