El Govern regularitzarà els edificis que hi ha al cap del port d'Envalira
Les construccions s’alcen en terrenys comunals de domini públic, que la LOCTU classifica com a no urbanitzables
El Pas de la Casa.
Els edificis del cap del port d’Envalira quedaran exclosos de la classificació de sòl no urbanitzable si el Consell General dona el vistiplau al projecte de llei del pressupost de l’exercici del 2022, presentat pel Govern. El canvi legislatiu –una disposició final a l’esmentat document– permetrà dotar aquestes construccions “de la necessària seguretat jurídica, així com evitar els greus perjudicis que hauria significat situar els esmentats edificis en règim de fora d’ordenació”, segons recull l’avantprojecte redactat per l’executiu.
Cal recordar que, segons la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LOGTU), promulgada el desembre del 2000, tots els terrenys comunals demanials –de domini públic– han de ser classificats com a sòl no urbanitzable. La preexistència d’un conjunt d’edificis i parcel·les al Pas de la Casa, fruit del creixement urbanístic que la població fronterera va experimentar des de finals de la dècada dels 50, va motivar el Consell General a excloure la urbanització de la norma sobre els terrenys comunals de domini públic.
La voluntat, aleshores, va ser la mateixa que ara: garantir la seguretat jurídica dels propietaris situant les edificacions dins de la normativa urbanística.
De fet, l’avantprojecte de llei de pressupost observa que aquests edificis i parcel·les van ser “degudament autoritzats en el seu dia, amb anterioritat” a la LOGTU, “de conformitat amb les normatives llavors aplicables, i mitjançant les fórmules de dret de superfície i/o ocupació del sòl que corresponen”.
CANVIS EN L’URBANISME
Tot i que els primers projectes de construcció de refugis i cabanes al Pas amb l’objectiu d’emplaçar-hi establiments comercials no es materialitzen fins a finals dels anys 30, l’estructura del que és avui el poble va començar a perfilar-se a finals dels anys cinquanta. L’obertura d’una pista, a càrrec del pioner de l’esquí Francesc Viladomat, amb el primer teleesquí d’uns 2.000 metres que sortia del planell del Pas de la Casa i arribava fins al cim del pic Blanc, va ser el catalitzador del creixement urbanístic a la zona del Pas.
Els primers intents per posar ordre a l’expansió, en pocs anys, del nucli urbà daten de la dècada dels seixanta, tot i que la vila ja disposava aleshores dels serveis bàsics, com ara telèfon, llum, aigua, calefacció, accés rodat i col·legi, entre d’altres. Aquest procés de creixement va impulsar el comú d’Encamp a aprovar el Pla definitiu de la urbanització del Pas de la Casa, amb el qual va posar ordre a l’expansió de la població.
Uns anys més tard –el maig del 1967–, el Consell General va aprovar una ordinació que fixava els límits de la urbanització i ja preveia una excepció de la qualificació de sòl no urbanitzable de tota la zona.
La disposició final tercera de la LOGTU es fonamenta en bona part en aquesta norma de la cambra representativa.
CRONOLOGIA
-Creixement
El creixement urbanístic de Sant Pere del Pas de la Casa arrenca a finals dels anys 50, amb l’obertura de la primera pista d’esquí.
-Ordre
Als anys seixanta, el comú d’Encamp i el Consell General posen ordre a l’urbanisme de la població fronterera amb França.
-LOGTU
La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LOGTU), aprovada l’any 2000, fixa que els terrenys comunals demanials, és a dir, de domini públic, han de ser classificats com a sòl no urbanitzable.
-Excepció
La disposició final tercera de la LOGTU exclou la urbanització de Sant Pere del Pas de la Casa de la norma general sobre els terrenys comunals demanials.
-Port d’Envalira
S’introdueix una disposició final a la Llei de Pressupost de l’exercici 2022 que modifica la disposició final tercera de la LOGTU amb l’objectiu d’ampliar l’abast de l’esmentada excepció als edificis del port d’Envalira.