Camp admet que el problema de l'habitatge turístic està cronificat

El cònsol major de Canillo, Francesc Camp, va admetre ahir que la problemàtica de l’habitatge turístic s’està cronificant a la parròquia. “És clar que és un parc molt important que s’ha multiplicat per vuit en deu anys i és un nombre que no hauria de créixer gaire més”, va assegurar. De fet, les dades revelen que Canillo comptava l’any 2010 amb 800 llits destinats a ús turístic, una xifra que en aquests moments ja ha augmentat fins a 6.800 llits. “Una part d’aquests habitatges s’haurien de reconvertir una altra vegada en habitatge residencial. Intentarem fer-ho en col·laboració amb el sector”, va afegir. En aquest sentit, Camp va avançar que avui mateix començarien a abordar la problemàtica en el marc d’un acte relacionat amb els hàbits turístics de la parròquia. “Es presenta un estudi de mercat. La trobada consistirà en diverses taules d’habitatge en què participaran diversos actors turístics de la parròquia”, va dir. “Parlarem de quin perfil de turista volem per al futur, de quina oferta turística es podria millorar i, evidentment, també plantejarem com s’hauria de fer per combinar l’allotjament turístic amb l’allotjament temporal”, va avançar.

Camp ja va qualificar ahir que aquesta trobada seria una “primera presa de contacte” i que realment cal abordar aquesta problemàtica al llarg de tot l’hivern. “És difícil trobar solucions a cor­recuita. Ha de ser una preocupació per a Canillo i hi treballarem, com a mínim, durant el primer semestre de l’any que ve”, va manifestar, a més de deixar clar que és un tema que es té present des de la majoria des de fa temps. De fet, el cònsol va ressaltar que primer de tot és necessari fer un diagnòstic fiable del parc d’habitatge de lloguer. “Les propostes s’han de fer amb una base correcta. Segons l’últim cens d’urbanisme, partim de la base que hi ha 7.000 habitatges, però no sabem a quin ús estan destinats. Sabem que n’hi ha que estan tancats”, va detallar. “Sovint hi ha moltes causes en un problema d’aquestes característiques”, va afirmar.

Camps va facilitar aquesta informació en el marc de la celebració d’un consell extraordinari de comú en què l’oposició va demanar a la majoria si darrerament s’havien mantingut reunions amb el sector turístic davant el gran increment d’habitatges turístics. En aquest sentit, Dolors Cabot, consellera de l’oposició, va agrair als cònsols que es mostressin sensibles a la problemàtica. Tanmateix, es va oferir a treballar-hi conjuntament per combatre la qüestió. “No ens volem quedar al marge”, va deixar clar. “Volem que l’habitatge que pertany als ciutadans torni. Això ens permetria incrementar la població que hi viu, fer augmentar l’activitat econòmica fixa i l’activitat social,” va assegurar. A més, Cabot va manifestar que, al seu parer, la solució passava per negociar-ho amb el sector privat. “S’ha de treballar amb visió de futur. Hi ha gent que viu a la parròquia tot l’any i hem de facilitar el lloguer, abans que res, a les persones del país”, va cloure.

CONVENI AMB ENSISA PER ATORGAR SEGURETAT ALS ACCIONISTES

El comú de Canillo va aprovar ahir en la sessió de consell extraordinari un conveni entre la corporació local i Ensisa que incorpora una sèrie de compromisos amb relació al contracte de la concessió de les pistes de Canillo Soldeu-el Tarter, que finalitza l’any 2039. Segons va explicar el cònsol major de la parròquia, Francesc Camp, aquest acord “atorga garantia i seguretat jurídica als accionistes i que la corporació s’asseguri una continuïtat en les inversions per part d’Ensisa per tal que aquestes reverteixin en el teixit turístic i econòmic de la parròquia”. Així, el conveni estableix una sèrie de pactes dels quals els primers quatre són els més rellevants. El primer resol que el comú accepta i reconeix que a la finalització de la concessió seran objecte d’indemnització als accionistes els valors residuals dels béns adquirits pendents d’amortitzar i els que s’adquiriran en un futur. En la mateixa línia, el segon pacte fa referència als cinc terrenys propietat d’Ensisa que també se li hauran d’indemnitzar. El tercer acord assenyala que, en el cas que sigui el comú de Canillo qui hagi d’assumir les indemnitzacions, ho faria atenent les seves possibilitats pressupostàries en un període màxim de 20 anys des de la finalització de la concessió. El quart punt indica que la societat Ensisa es compromet a concórrer a un nou concurs per a la concessió de l’estació de Canillo Soldeu-el Tarter que pugui licitar el comú i, en aquest cas, aquestes indemnitzacions quedarien posposades al final de la nova concessió.