Conflicte entre el comú i una família per un terreny a Engolasters

La propietat de la finca Terres del Solà de l’Estany d’Escaldes-Engordany es troba en dubte. Aquest terreny situat a Engolasters i de poc més de 10.000 m2 és objecte de controvèrsia entre la família Tomàs (Casa Xirro) i el comú. La corporació, que fins a la data a través de diverses resolucions havia reconegut com a propietaris Joan Tomàs i els seus hereus, ara ho qüestiona obertament i ha decidit iniciar un procediment molt poc habitual com és una acció de lesivitat davant la batllia, una eina jurídica que permet a les administracions anar en contra de les seves pròpies decisions en interpretar que aquestes són contràries a l’ordenament jurídic o als interessos públics. La corporació, encapçalada per Rosa Gili, va acordar en dues sessions de comú celebrades a porta tancada el 28 de juny i el 7 d’octubre demanar l’anul·lació de diverses decisions que emanen d’un primer acord adoptat el 28 de maig del 1992 de delimitació de la finca amb els límits de propietat comunal. Aquell acord comportava a efectes pràctics el reconeixement de Casa Xirro com a titular dels terrenys. Però el comú no només demana ara l’anul·lació de ple dret d’aquell acord pres en sessió de comú, sinó d’altres que se’n deriven en cascada. En total la corporació s’autoimpugna vuit decisions adoptades entre els anys 1992 i 2018 per cinc equips comunals, dos encapçalats per Jacint Casal, dos per Antoni Martí i un per Trini Marín. Rosa Gili i el seu equip plantegen molts dubtes sobre l’actuació de Joan Tomàs Fernàndez, mort l’any 2015, que va ostentar diversos càrrecs de representació al comú.

DELIMITACIÓ SENSE PROVES

La controvèrsia té el seu origen en la petició efectuada per Tomàs per delimitar el Part del Solà de l’Estany a principis dels 90. La corporació, en no figurar al cadastre la confirmació que en fos el titular, va sol·licitar un informe a l’advocada comunal Maitena Manciet, que el 10 de gener del 1992 va recomanar que la petició no fos aprovada si Tomàs no presentava noves proves. El comú posa èmfasis que el Xirro va ser escollit conseller de comú en les eleccions de finals del 91 i que el 2 de febrer següent va ser designat cònsol menor. L’actual corporació destaca que, tot i el posicionament contrari de l’assessora jurídica, la delimitació es va tirar endavant, en presència de Tomàs i sense que en l’acta constés que s’abstingués.

La corporació, però, va més enllà i sembra molts dubtes sobre l’actuació de diversos càrrecs comunals. Posa el focus en una permuta d’una superfície de 885 m2 entre aquesta finca i terrenys públics efectuada el 13 de desembre del 2007, amb Toni Martí com a cònsol major. Hi veu indicis d’arbitrarietat i d’actes contraris a l’interès general en haver-se decidit contra el criteri tècnic i perquè amb la decisió es va reconèixer els drets privats sobre un terreny que la corporació sospita ara que sigui de la seva propietat. Apunta igualment que el valor de mercat del sòl comunal intercanviat era un 42% superior al del terreny aportat per Tomàs. Tot i que la llei permetia permutes d’aquestes característiques sempre que no se superés el 50% de diferència i obeïren a l’interès general, l’actual corporació considera que tota l’operació tenia com a objectiu afavorir l’interès privat. Igualment, en l’expedient s’apunta que, tot i que en l’escriptura de permuta hi consten 5 actes de testimonis de veïns que afirmen que les parcel·les de permuta eren propietat de Tomàs, el comú no les té en el seu arxiu.

Més enllà, tres de les decisions autoimpugnades pel comú fan referència a la decisió més recent, com és la referida a la qualificació de sòl urbà consolidat del terreny. La decisió es va prendre l’any 2018 i la corporació considera que és contrària a llei perquè no compleix els requisits per obtenir-la com són l’accés rodat adequat, serveis d’aigua potable, evacuació d’aigua, enllumenat i energia elèctrica, així com haver-se realitzat la cessió gratuïta al comú 15% del sòl.

POSSIBLES INDEMNITZACIONS

Per la seva banda, la família afectada per aquest assumpte es mostra sorpresa per l’actuació del comú, segons indica al Diari un portaveu. Consideren que les actuacions passades són correctes i ratifiquen la propietat dels terrenys, tot i que assumeixen que, com ha passat en altres casos, la delimitació dels terrenys és una solució moderna a la tradició andorrana de cases pairals en què es transmetien per herència les propietats de manera conjunta sense referència concreta als terrenys. Així mateix, es mostren estranyats per l’actuació comunal, sobretot per l’activació de dues figures de caràcter excepcional, com són la declaració de lesivitat i la celebració de plens de comú a porta tancada. Pel que fa a la lesivitat, aquesta figura del dret administratiu està contemplada a l’ordenament andorrà però no està desenvolupada reglamentàriament. Segons aquest portaveu, s’obre la porta a possibles indemnitzacions al reconèixer el comú actuacions fora d’ordinació. Envers els plens a porta tancada, els regula l’article 24.3 de l’Ordinació d’organització i funcionament dels comuns.

El comú, en canvi, no va manifestar ahir a preguntes del Diari la seva opinió sobre el cas.

ACTES

-Delimitació (1992)

El comú critica que l’atribució de la propietat es va fer sense acreditació documental i amb el titular escollit com a cònsol menor el 1991.

-Permuta (2007)

Es considera ara que una permuta de terrenys comunals llindars amb la finca per altres es va fer amb un 42% menys de valor i sense justificar-ne l’interès general.

-Consolidació (2018)

La corporació actual considera que el pas de sòl urbà a sòl urbà consolidat es va fer de manera contrària a la llei i sense aportar el 15% de cessió al comú.