L'oposició critica l'actuació de Gili en l'afer del terreny

Els consellers de comú en representació de Demòcrates qüestionen les decisions preses per la cònsol major, Rosa Gili, en relació amb el conflicte que manté el comú amb una família per la propietat i les actuacions urbanístiques d’uns terrenys a Engolasters. En aquest sentit, la consellera de comú a l’oposició, Núria Barquín, apunta que “posar en dubte les decisions dels companys de 30 anys enrere ens sembla una mica agosarat”. Barquín, a més, indica que “comença tot l’any 1991 i passen sis cònsols” i es pregunta si “tothom ho va fer malament?”. Els consellers demòcrates van celebrar ahir una reunió en què van analitzar les informacions publicades pel Diari i la documentació aportada pel secretari comunal per a la celebració dels dos plens a porta tancada que va fer el comú aquest estiu. Aquests consellers es mostraren “sobtats”, segons les seves pròpies paraules, quan el secretari els va reunir i els va presentar tota la documentació del cas. En aquest sentit, critiquen l’actuació de la cònsol major, però asseguren que quant a la informació facilitada “a aquest nivell no hi ha res a dir”.

Pel que fa als fets concrets, respecte als dubtes sobre la delimitació feta l’any 1992 i l’atribució de la propietat, Barquín assegura que “el que ens va ensenyar la mateixa propietària és que hi ha cinc manifests protocol·litzats davant notari. El cadastre sempre s’ha fet d’aquesta manera, amb veïns que coneixen de qui és la propietat”. Així mateix, recorda la consellera de comú que el darrer cadastre i la darrera delimitació del 2009 també es van fer d’aquesta manera i considera que “si ens posem a mirar en concret aquest terreny, hauríem de revisar tot Escaldes i posar en dubte la propietat de tothom perquè tot s’ha fet així”. Cal apuntar en aquest sentit que l’hereva dels terrenys és Sandra Tomàs, consellera de comú per DA en la passada legislatura.

Pel que fa a la permuta feta el 2007 per uns terrenys amb un valor un 42% inferior, des de l’oposició es recorda que “estava dintre de la legalitat” i es considera que “no s’està desviant del que diu la llei, però un any abans es va fer una permuta al mateix lloc amb un propietari per a accedir al terreny. El comú no ha de tenir precisament un interès econòmic per justificar l’interès públic”.

En darrer terme, respecte a la declaració del sòl com a consolidat i l’absència del 15% de cessió, recorden que la llei del sòl que la regula es va aprovar el 2001 i que el 2004 va començar el pla d’urbanisme, però que les actuacions per a la parcel·lació i la urbanització del terreny havien començat abans i que la normativa indicava que totes aquelles construccions que estaven en curs passaven a ser sòl consolidat.

La cònsol major entre el 2011 i el 2019 i actual ministra d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, va declinar fer declaracions sobre aquest aspecte, igual que el cònsol major el 1992, Jacint Casal. L’actual equip comunal també van indicar ahir que, de moment, no faran declaracions al respecte.