Llarga vida a l'Ossa d'Ordino

A Ordino, els joves o som de casa bona o anem a viure sota d’un pont... o el que és encara pitjor: hem d’anar a viure a la Massana!” o “Hi ha més grues que fanals”. Amb acudits com aquests, l’Ossa d’Ordino va fer burla, un any més, dels temes més polèmics de l’actualitat política i social de la parròquia, com ara “la massificació de la construcció, la manca d'habitatge per a joves que no siguin de pota negra, la declaració d'Ordino com a reserva de la biosfera i el nou cartell de l'entrada”. Així ho va explicar el president de l'associació Cultura Popular d'Ordino, Albert Roig, que tampoc es va oblidar de satiritzar la situació sanitària, el projecte del laboratori de Grifols i els embolics del quart amb l’hotel Casamanya.

La d’aquest any va ser una Ossa d’Ordino especial, perquè, per primera vegada, els més petits van tenir protagonisme a l’obra. Es va introduir un primer acte amb el despertar de l’osseta, en què l’Ossa gran va convertir un nen humà que dormia sobre la palla en una osseta, adoptant-la com el seu cadell. Una escena que, segons Roig, va servir per dotar de “perdurabilitat” l’última ossa de la parròquia. “La manera de fer-ho és que la canalla s’inclogui dins l’espectacle i que tingui el seu protagonisme” va manifestar Roig, que va argumentar que “a l’ossa sempre acabem matant-la i purgant-li la sang. Si l’osseta petita perviu, ella serà la que l’any que ve tornarà”.

Amb aquesta construcció no només es va atansar la tradició als més petits, sinó que es va fer la transició del paper de l’ossa, que des del 1983 ha estat representada per Josep Martínez Macià -més conegut amb el pseudònim de Crispi-. Macià va cedir així el paper a Marc Moliner, el nen que va fer d’osseta i que l’any que ve farà d’ossa. “L’ossa és el personatge principal. Em crida l’atenció i m’agrada molt. Ha estat una gran oportunitat per a mi”, va celebrar Moliner. D’aquesta manera, Macià no vestirà més el cap de l’ossa, que té més de 200 anys, ni les pells. “Tot té un inici i un final i ara és el moment. Tinc un bon relleu, que continuï la joventut. Això és el bonic: quan veus que les tradicions d’un poble les continua la joventut, aquest poble està viu”. Segons Macià, el secret d’una bona Ossa d’Ordino és “ser molt poca vergonya i capaç d’entrar als bars, vestir-se amb pells i actuar d’una manera grotesca. Perquè realment és com s’expressa l’esperit de l’Ossa”. Una Ossa d’Ordino que s’ha “professionalitzat” des del 2017 i que, amb la incorporació de la canalla i les dones, va guanyar “més color i més alegria”, tal com va apuntar Macià.