rEPORTATGE
Aigües netes, 20 anys després
Durant més de dues dècades el rentador de vehicles del magatzem comunal d’Escaldes ha abocat restes de petroli al riu. Ara s’hi ha posat solució amb un separador d’hidrocarburs.
Fins fa un mes i durant més de 20 anys, el comú d’Escaldes-Engordany ha incomplert la llei en matèria de gestió d’aigües residuals. Qui fa aquesta afirmació no és qui signa l’article, sinó l’actual consellera de Medi Ambient, Mobilitat i Turisme, Cèlia Vendrell. “Quan a final dels anys noranta va construir-se el magatzem comunal de la plaça dels Dos Valires, que és on hi ha el rentador de vehicles del parc mòbil del comú, el Govern ja havia aprovat el reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials. El text, que va entrar en vigor el desembre del 1996, limita rigorosament els abocaments al riu de substàncies contaminants, entre les quals hi ha els hidrocarburs. Tot i això, l’aigua bruta d’olis de cotxe i altres residus procedent del rentat de vehicles de la corporació va continuar llançant-se al riu. Durant més de dues dècades el comú no se n’ha preocupat”, explica la consellera.
Al llarg dels dos mandats de Trini Marín com a cònsol major de la parròquia (2011-2015 i 2015-2019) Vendrell va fer pressió des de la minoria perquè el comú adaptés el rentador del magatzem comunal als estàndards mediambientals fixats per l’executiu. La solució era a l’abast de la corporació: instal·lar-hi un separador d’hidrocarburs, una mena de dipòsit que permet netejar l’aigua de partícules de substàncies derivades del petroli. “Vaig oferir-los la meva col·laboració per tirar endavant el projecte, però no em van fer cas”, lamenta la consellera.
La victòria de la llista del PS + Independents a les eleccions comunals del desembre del 2019 va capgirar les tornes al comú. “El gener del 2020 vaig dir a la cònsol que era urgent instal·lar el separador. La pandèmia i la complexitat de l’obra, que no havíem previst, han endarrerit el projecte”, explica.
La força de la gravetat
El funcionament d’un separador d’hidrocarburs és senzill d’entendre. Mitjançant un procés de decantació –una tècnica que permet separar per la força de la gravetat dues substàncies amb densitats diferents–, aquesta mena d’aparells fan que els elements més pesants, com ara les sorres, se’n vagin al fons del dipòsit, i que els líquids menys densos que l’aigua, com els hidrocarburs, pugin i es mantinguin a la superfície. “El temps que passa entre que l’aigua entra al receptacle i en surt és prou llarg perquè les molècules d’aigua i les d’hidrocarburs se separin”, puntualitza Vendrell.
El tub de sortida d’aigua del dipòsit està connectat a la xarxa de clavegueres. “Com que utilitzem sabó per rentar els vehicles no podem abocar l’aigua directament al riu. L’aigua, al final del procés, va a parar a la depuradora del riu Runer”, apunta la consellera socialdemòcrata.
I què se’n fa, dels hidrocarburs recuperats? A Andorra hi ha dues empreses especialitzades en la gestió d’aquest tipus de residus, Econet i Neida, que els transporten a una planta situada prop de Barcelona on els regeneren perquè puguin ser reutilitzats.