Naturland ha facturat 3,9 milions des del març del 2021

El director general, Xabier Ajona, defensa que el pla de negoci de Camprabassa comença a donar els primers fruits

El cònsol major, Josep Majoral, ahir durant la reunió de poble al Centre Cultural i de Congressos Lauredià.COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El director general de Naturland, Xabier Ajona, va destacar ahir al vespre en la reunió de poble per fer balanç de la primera meitat de mandat comunal que va tenir lloc a l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià que “en els últims 365 dies” Naturland ha facturat 3,9 milions d’euros. El director de l’ecoparc va posar en relleu que aquesta xifra s’ha assolit en un període marcat per la pandèmia, ja que entre el març i el juny de l’any passat encara es vivia una situació excepcional, marcada per les restriccions sanitàries per frenar la covid.

Per posar en perspectiva la quantitat recaptada en l’últim any, Ajona va recordar que en el darrer exercici abans de la crisi sanitària, el del 2019, Camprabassa va generar 3,6 milions d’euros en ingressos, una fita que aleshores ja va marcar un rècord històric per a la societat que gestiona Naturland. Ajona va reforçar el seu argument assenyalant que el 2019 el comú va haver d’aportar 1,2 milions d’euros per eixugar l’endeutament de l’empresa, mentre que l’any passat n’hi va destinar uns 600.000.

Amb aquestes xifres a la mà, Ajona va defensar que el pla de negoci que Camprabassa està implementant per reactivar l’activitat econòmica al parc comença a donar fruits. El director general de l’ecoparc va recalcar que el desenvolupament de noves línies de negoci ha aconseguit desestacionalitzar la demanda, retenir més temps al parc els visitants i augmentar la despesa mitjana dels clients.

Pel que fa a la temporada d’hivern, Ajona va destacar que ha crescut el nombre de visitants que han decidit prolongar l’estada al parc, així com el dels que hi han tornat més d’un dia. Com a exemple concret d’aquesta tendència positiva, el director general va celebrar que aquest any el parc hagi venut un total de 3.000 dies d’esquí de fons “sense comptar-hi els grups escolars”, i que “dos terços d’aquests visitants han estat principiants, molts dels quals han repetit l’experiència”. En definitiva, va concloure Ajona, “les noves activitats que s’han posat en marxa a l’hivern han tingut molt bona acceptació”.

Tot i la millora de les xifres econòmiques de l’ecoparc, en el torn de preguntes els ciutadans van mostrar la seva preocupació per les dificultats perquè l’activitat de Naturland tingui un impacte en el teixit comercial i hoteler de la parròquia.

Pressionat per algunes de les persones del públic que van intervenir al final de l’acte, Ajona va respondre d’entrada que atraure els clients de l’ecoparc al centre de Sant Julià no és responsabilitat de la direcció de Camprabassa. Indignat per la reacció del director general, un dels assistents va agafar el micròfon per recordar-li que els lauredians han pagat les pèrdues de Naturland.

Conscient que havia de matisar les seves paraules, Ajona va admetre que “nosaltres sols no ho podem fer tot”, i va repassar algunes de les iniciatives de l’empresa per baixar a Sant Julià: “Estem treballant amb la conselleria de Turisme per fer propostes que apropin els visitants al poble.”

L'ENDEUTAMENT ES REDUEIX EN 12 PUNTS PERCENTUALS EN DOS ANYS

L’endeutament formalitzat del comú va baixar el 2020 dotze punts percentuals amb relació al del 2019. En total, va passar del 135% al 123%. El límit que marca la Llei de finances comunals és del 200%. Pel que fa als comptes, el 2020 van liquidar-se despeses per un import de 12.881.649 euros, xifra que suposa una disminució respecte a l’exercici del 2019 del 7,48%. L’execució dels ingressos va ser de 14.017.715 euros, que representa el 94,02% del pressupostat. Quant a la feina feta, el cònsol major, Josep Majoral, va destacar la posada en funcionament de diversos espais per a la gent de la parròquia, com el centre de dia i l’Espai Laurèdia Jove, així com altres infraestructures necessàries, com el dipòsit d’aigua de Nagol, que assegura aquest servei a anys vista i en previsió del creixement urbanístic que pugui haver-hi al quart.

tracking