Cerni Cairat demana protecció per a l'entorn natural de la Rabassa

El conseller alerta que el comú no disposa dels instruments legals per reduir l’impacte humà en els paratges

Un camí prop del berenador de Sant Cristòfol.ARXIU

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El conseller de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, exigeix al grup de la majoria que s’aprovi i es faci complir un “marc regulador” comunal que permeti protegir l’entorn natural de la Rabassa, així com la resta de paratges de la parròquia, de “la massificació creixent” a la zona. Cairat alerta que Sant Julià de Lòria no disposa d’instruments legals “efectius” per posar límits a la “degradació” del territori i demana a la majoria i al conjunt dels ciutadans que es faci una reflexió sobre com es pot reduir l’impacte en l’entorn de les activitats que s’organitzen en aquests espais. Si l’equip de govern considera que cal donar continuïtat al projecte de Naturland, recalca, cal que el comú es doti d’una legislació que impedeixi que l’acció humana malmeti les zones naturals, tant les que hi ha a l’interior dels terrenys de la concessió administrativa de Camprabassa com les que en queden fora.

Tot i que la parròquia disposa des del juliol del 2020 d’una ordinació que regula l’accés motoritzat i rodat al medi natural, el conseller assegura que s’ha demostrat “ineficaç” perquè no es fa complir com cal. “A part d’aquesta ordinació no hi ha res més”, critica el representant de Desperta Laurèdia. El text preveu sancions per un import de fins a 3.000 euros i obliga els infractors a “restituir el medi físic a l’estat anterior a la comissió” dels fets i a “indemnitzar” el comú “pels danys i els perjudicis ocasionats”. Malgrat la vocació protectora de la norma, Cairat assegura que no impedeix que hi hagi grups que accedeixin “amb cotxes 4X4 i motos” a aquests espais.

El camp de Claror

Un dels espais naturals de la parròquia que Cairat considera que no està prou ben protegit és el camp de Claror. Es tracta, segons explica, d’una “zona tampó” de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Per tant, com que no és dins dels límits del territori pels quals vetlla la comissió gestora “és competència del comú de Sant Julià de Lòria” posar tots els recursos necessaris per garantir-ne la conservació. “És un espai molt sensible a la degradació. No té el nivell de protecció d’un parc natural i això fa que no tinguem instruments legals per impedir que hi pugi un jeep i el faci malbé. Em preocupa la transformació del medi natural en un parc d’atraccions”, afirma Cairat.

Des que va aprovar-se l’ordinació que regula l’accés motoritzat i rodat al medi natural, el comú ha constatat diverses vegades que el problema de l’abús dels camins de la parròquia per part de gent que hi passa amb vehicles motoritzats és persistent.

Amb l’objectiu de salvaguardar els espais naturals de la degradació, el comú va signar l’estiu passat un conveni amb el ministeri de Medi Ambient perquè el cos nacional de banders ajudi els treballadors de la corporació laurediana a controlar l’accés rodat als camins de la parròquia. Cairat denuncia que el problema persisteix i alerta que el marge de què disposa el comú per protegir l’entorn és cada vegada més estret.

UNA TAULA DE TREBALL PER IMPULSAR L'ACTIVITAT ECONÒMICA I COMERCIAL

El conseller de Desperta Laurèdia proposa que es constitueixi una taula de treball en què participin el comú, el sector privat i el tercer sector de la parròquia per impulsar l’activitat econòmica i comercial. Cairat assegura que Sant Julià de Lòria té un comerç de proximitat “molt bo”, però admet que en els darrers anys la força econòmica del poble s’ha frenat. El representant de la minoria recorda que fa un any Desperta Laurèdia va demanar a l’equip de govern que s’impliquessin els empresaris i el tercer sector en el futur de la parròquia, però que no ha estat fins ara que la majoria, amb el pla de reactivació econòmica, ha reconegut la urgència de reforçar aquest diàleg publicoprivat. Cairat afirma que cal “restablir els ponts de comunicació” i demana al comú que es tingui en compte l’opinió de “la part implicada” a l’hora de proposar projectes de desenvolupament econòmic.

tracking