Superàvit de 3,4 milions amb un crèdit
El PS denuncia que els comptes enganyen perquè es va demanar un préstec de 8 milions
El comú d’Encamp va aprovar ahir els comptes del 2021 amb un superàvit de 3,4 milions d’euros. Les despeses ascendeixen fins als 30,2 milions d’euros i els ingressos, fins a 33,7. Amb aquestes xifres s’arriba al balanç dels 3,4 milions d’euros de superàvit. El Partit Socialdemòcrata va retreure a la cònsol major que els comptes són enganyosos. El superàvit es va aconseguir gràcies a un préstec de vuit milions d’euros. “El superàvit s’explica per un crèdit, no per bona gestió”, va assenyalar el conseller del PS, David Rios. El polític va assegurar que “a nivell de projectes d’inversió hi estem d’acord. El Pas de la Casa i Encamp necessitaven parcs, per exemple, el que no entenem és que es gastin diners que no tenim”. La cònsol major, Laura Mas, es va defensar tot remarcant que la “presentació dels comptes no és enganyosa perquè mostra les xifres tal com són i en tot moment s’especifiquen els ingressos i despeses”. Respecte a l’endeutament, Mas va explicar que el comú d’Encamp va augmentar fins als 19,7 milions d’euros el seu deute, però va recordar que s’han invertit 27 milions d’euros entre el 2020 i el 2022 i, per tant, el balanç és positiu.
DUBTES AMB L’ENDEUTAMENT
L’endeutament del comú va ser una de les qüestions més debatudes a la sessió. El deute ha passat de 13,5 milions el 2020 a 19,7 el 2021. Tot i això, Laura Mas va recordar que la càrrega financera, és a dir, els diners que s’han de tornar anualment del deute, només ha variat un 0,09%. La xifra que preocupa la minoria, però, és el percentatge dels ingressos anuals que representa l’endeutament. Els 19,7 milions d’euros representen un 73% dels ingressos anuals del comú.
Sobre aquesta qüestió, Esther Vidal, d’Agrupament Encampadà, va comentar que “fins ara hem estat d’acord amb gairebé totes les inversions i projectes. Estem arribant al 75% d’endeutament i a partir d’ara tindrem més cura amb tots els projectes que s’aprovin perquè estem arribant a uns nivells que ens semblen perillosos”. Rios va afirmar que “ens fa por com s’està gestionant el pressupost perquè deixarà una herència de deute en la legislatura que ve” i la cònsol major va cloure sobre el tema que “el que s’ha fet és accelerar de manera bastant important una inversió que s’hauria d’haver fet durant la meitat del mandat en comptes de fer-la en un any. No posarem en risc que en els propers mandats no es pugui invertir a la parròquia”.
UNA DESPESA INESPERADA
L’anunci de FEDA que els comuns hauran d’assumir a partir d’avui el 50% del cost de l’enllumenat públic –fins ara només assumien el 2%– provoca que s’afegeixi una despesa extra de certa consideració a la tresoreria dels comuns. “Era una partida que no teníem prevista”, va dir Laura Mas. “Estem canviant l’enllumenat per bombetes LED, que són més eficients, i estem aplicant mesures per estalviar energia”, va afegir la cònsol major per explicar com afrontaran aquests canvis en la facturació de la companyia energètica.
EL PS CRITICA QUE ES CEDEIXIN GRATUÏTAMENT TERRENYS A FEDA
El Partit Socialdemòcrata ha criticat que el comú cedeixi gratuïtament un terreny del comú a FEDA perquè l’utilitzi per emmagatzemar materials per a unes obres que està portant a terme. El conseller del PS David Rios va assegurar que no entenien per què no es cobrava el preu públic establert per fer servir els terrenys comunals. Des de la majoria al comú es va contestar que l’ús és gratuït en virtut que és una col·laboració amb una empresa pública i que respon a una necessitat bàsica com és l’accés a l’energia. “Govern ens ha cedit espais gratuïtament i nosaltres simplement fem el mateix”, va comentar la cònsol major, Laura Mas. En aquest sentit, Jean Michel Rascagneres, cònsol menor, va explicar que FEDA ha encarregat totes les pilones per construir una línia elèctrica de cop. El material ve de Turquia i, segons va dir Rascagneres, “el comú ha entès que s’havia de facilitar un lloc per a un bé comú per al públic”. En aquest sentit, el cònsol menor va recordar que en general els sobrecostos d’aquestes operacions les acaben pagant els ciutadans amb les tarifes d’electricitat com ja ha passat amb l’augment del cost de l’enllumenat públic per a les parròquies.