La durada de la cessió del Casamanya encara s'ha de definir

El Govern demanarà que es faci “pel màxim de temps”, però els 99 anys que s’havien indicat serien per a una concessió

Els cònsols de la parròquia, el cap de Govern i les llevadores del quart d'Ordino van signar ahir el protocol d'entesa.SFGA / J. A. VILADOT

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El cap de Govern vol que la cessió de l’antic hotel Casamanya es faci “pel màxim de temps” possible. Així ho va manifestar ahir durant la signatura del protocol d’entesa entre l’executiu, el comú i el quart d’Ordino, una fita que, a ulls del cap de Govern i del cònsol major, posa “la primera pedra” d’un projecte que fa molt temps que està encallat.

Tot i el desig de Xavier Espot, que també va compartir el cònsol major de la parròquia, Josep Àngel Mortés, el termini pel qual les administracions podran gaudir de l’edifici encara no s’ha decidit amb el quart, que n’és el propietari. En aquest sentit, Mortés va aprofitar l’avinentesa per matisar que, legalment, el termini màxim d’una concessió és de 99 anys, però que en aquest cas es tracta d’una cessió i no s’aplica aquest criteri. Per això, Espot va asse­nyalar que “s’ha d’estudiar jurídicament”, tot destacant que és un “projecte a llarg termini” i que, per tant, “sol·licitarem que la cessió es faci pel màxim de temps” possible.

Un dels motius pels quals tant el comú com el Govern volen que la cessió sigui el més llarga possible és la inversió que hauran de fer per rehabilitar l’immoble, que es troba molt malmès pel pas del temps i la deixadesa. En concret, l’antic hotel Casamanya fa 20 anys que està en desús i Espot preveu que el cost de les obres es podria elevar als cinc milions d’euros. De fet, va apuntar que els treballs per “mantenir el valor arquitectònic” de l’immoble “encareixen el cost de rehabilitació”, i va assegurar que “gastarem més si cal per preservar íntegrament el valor arquitectònic de l’edifici”, que és un “símbol” de l’arquitectura de granit que hi va haver a Andorra entre els anys trenta i seixanta. L’import es repartirà entre l’executiu i la corporació de manera proporcional als espais que ocupi cadascú.

Més enllà de ser un “acord d’intencions”, el document signat ahir no preveu cap detall sobre la cessió. El pròxim pas a seguir és la formalització del conveni i, per aquest motiu, es constituirà una comissió de seguiment amb dues persones de cada administració. Allà s’hi concretaran tots els detalls sobre la rehabilitació i l’explotació de l’espai i l’objectiu és poder-lo signar aquest any per incloure les partides pressupostàries pertinents en el pressupost de l’any que ve. El calendari encara no està tancat, però Mortés va declarar que “esperem començar les obres el 2023”, i va bromejar que “m’agradaria poder-lo inaugurar”.

En principi, l’edifici es destinarà a ubicar-hi el ministeri d’Agricultura i Medi Ambient –que actualment es troba repartit entre els edificis administratius del Prat del Rull i Prat de la Creu–, així com les dependències d’Agricultura i Medi Ambient del comú. Ara bé, Espot va deixar palès que “això no queda del tot tancat i s’obre la porta que es pugui destinar a alguna altra finalitat”. Això sí, haurà de ser un ús “conforme a la tradició agrícola i ramadera d’Ordino i a l’aposta per la sostenibilitat mediambiental que està duent a terme aquest territori, particularment des que va ser declarat reserva de la biosfera”. Tot i que la majoria de l’espai estarà ocupat per aquestes dues administracions, l’edifici també acollirà un despatx, una sala de reunions i una d’arxius del quart, que cedeix l’espai de manera gratuïta a canvi de la seva rehabilitació.

Per la seva banda, la llevadora de quart Mònica Coste va celebrar haver arribat a una entesa després de 20 anys que “no han prosperat les propostes”. Això permetrà, va dir, “salvar el Casamanya”. També va esgrimir que trobar-hi una utilitat pública ha estat important perquè haver-ho fet de manera privada “hauria estat més complicat”.

La llevadora va aprofitar l’acte per anunciar que el quart ha creat un web per “recapitular en la història” d’aquesta administració “perquè hem vist que hi ha poc coneixement”.

tracking