Reportatge
Les caramelles resisteixen
La Coral Casamanya d’Ordino va recuperar ahir, després de l’aturada per la covid, la cantada de caramelles, una tradició que lluita per mantenir-se tot i la falta d’interès dels més joves.
La Coral Casamanya, ahir a la cantada de caramelles.
Mantenir les tradicions vives. És un dels objectius que perseguia la Coral Cassamanya amb la cantada de caramelles, que es va dur a terme ahir diumenge. Començant a la Plaça Major d’Ordino i, posteriorment, rondant per la vila, la desena d’integrants que la conformaven van complir amb el seu propòsit un any més. “Les caramelles estan en mode de supervivència, nosaltres intentem que any rere any es puguin seguir fent i amb això ens donem per satisfets”, explicava el director de la coral, Josep Puig.
Des del 2001, quan Puig va agafar les regnes de la coral, la tradició s’ha mantingut viva a marxes forçades, reconeix. Explica el director que “cada any ens preparem durant sis setmanes per a la cantada; tots som gent d’Ordino i algun de la Massana, però cada cop costa més que la gent jove s’hi engresqui”. Té la mateixa sensació en Lluís Babi, un dels integrants més antics de la coral. “Per sort aquest any podem dir que hem aconseguit continuar; per desgràcia crec que la gent jove no s’hi apuntarà”, assegura. Babi lamenta que l’escola de música desaparegués d’Ordino. Era una font de noves veus més fresques. “Abans era més fàcil que la canalla de l’escola de música vingués i s’engresqués, però des que l’escola va deixar Ordino s’està complicant”, assevera Babi. Les caramelles daten del 1776. Un escrit de l’època relata la primera cantada, de la qual es té constància, a la ciutat de Barcelona. “Es cantaven durant l’època del cristianisme en homenatge a la mare de Déu del Roser”, relata el director. Ara poden arribar al seu final.
En finalitzar la missa de Diumenge de Resurrecció, la coral es va disposar ahir a iniciar el seu repertori format per una sardana, dos vals i, com a conclusió, El Gran Carlemany. La sardana de la grandalla, el vals de caramelles i el segon vals titulat Arcalís. “Totes les peces han estat fetes per persones d’Ordino”, relatava Puig.
Entre els integrants de la coral hi havia algú que desentonava. No per una mala posició del diafragma o per no haver clavat una nota, sinó per l’edat. Era la Philae Leonard, estudiant de dret i història a París. Nascuda a Ordino, ara fa 23 anys. “És el segon cop que les canto i la veritat és que estic molt contenta”, se sincera Leonard. “És una manera que tenim de defensar les tradicions de la parròquia i conèixer una mica més com era la vida d’Ordino”, assegura. De fet, no només destacava la jove per al mig centenar de persones que es van ajuntar a la Plaça Major, sinó també per als mateixos membres de la coral. “Em cuiden molt, és com si fossin els meus padrins”, afirma entre rialles. “Quan estem preparant-nos per a les caramelles hi ha molt bon ambient i tothom em tracta molt bé”, relata.
Un símptoma que la joventut és notícia entre aquest tipus d’actes tradicionals, tot i que també la demostració que encara hi ha jovent que s’arrela a les tradicions per no perdre identitat.