El comú ha transferit més de 19,5 milions al Funicamp des del 2011
El pes de les aportacions sobre el conjunt de les despeses del comú ha disminuït del 6,91% al 2,91% en deu anys
Un grup de persones al peu del Funicamp.
En els darrers 10 anys el comú d’Encamp ha fet aportacions de capital al Funicamp per un import total de 19.572.742,24 euros, segons es desprèn de l’anàlisi que ha fet el Diari dels tancaments de comptes de la corporació corresponents al període 2011-2021. Aquests diners han servit exclusivament per compensar pèrdues i un préstec ja finalitzat.
De mitjana, el comú ha transferit cada any a la societat que gestiona el telecabina 1.779.340,20 euros. En els darrers dos exercicis econòmics –el del 2020 i el del 2021– la xifra que la corporació encampadana ha aportat al Funicamp ha disminuït fins al 49,46% de la mitjana anual. En termes absoluts, el comú hi ha destinat exactament 880.000 euros. Per prendre consciència de l’abast d’aquesta reducció, només cal fixar-se en les xifres del 2019. L’any anterior a la pandèmia els comptes del comú registren un import d’1.871.680 euros en aquest capítol.
Com s’explica aquest canvi de tendència? Hi ha dos factors clau que permeten entendre’n l’evolució. El primer és la finalització, el 2019, de l’únic préstec que la societat tenia contractat des que va crear-se el 1998. El principal i els interessos d’aquest préstec van suposar un cost financer remarcable, tal com demostren els informes del Tribunal de Comptes sobre les liquidacions anuals del comú. En efecte, al llarg de la darrera dècada poc menys de la meitat de les aportacions de l’administració comunal al Funicamp han ajudat a pagar el préstec, mentre que la resta de diners han compensat pèrdues.
El segon factor és la reducció progressiva de les pèrdues generades per la societat. Un cop d’ull a les xifres mostra que el rècord de pèrdues durant el període 2011-2021 s’observa el primer any analitzat, quan el Funicamp va registrar un resultat negatiu de 2.624.544,72 euros. L’any següent, el 2012, el telecabina que connecta Encamp amb les pistes d’esquí de Grandvalira va perdre 2.182.876,62 euros, i des d’aleshores fins al 2018 la xifra s’ha reduït progressivament, gairebé dibuixant una trajectòria lineal –l’excepció és el 2015, quan torna a enfilar-se fins a 2.077.882 euros.
Entre el 2018 i el 2019 hi ha un punt d’inflexió, ja que en un any les pèrdues cauen de 1.714.896,40 a 741.036,94. Malgrat l’impacte de la crisi econòmica derivada de la pandèmia, les pèrdues del 2020 no van tornar a assolir les xifres anteriors al 2019 (1.341.970,25).
Gràcies a la finalització del préstec i la reducció de les pèrdues, el pes de les aportacions al Funicamp en relació a les despeses del comú ha passat del 6,91%, el 2011, al 2,91%, el 2021 passat.
EL TELECABINA PERD MÉS D'1,5 MILIONS DE MITJANA CADA ANY ENTRE EL 1998 I EL 2020
Tot i que és un dels principals atractius turístics de la vila, el Funicamp acumula pèrdues milionàries des que va posar-se en marxa el 1998. Concretament, des d’aquesta data i fins al 31 de desembre del 2020 –el Diari no ha tingut accés al tancament de comptes del Funicamp corresponent a l’exercici econòmic del 2021–, el telecabina va generar un resultat negatiu de 36.230.208,07 milions d’euros, 1.575.226 euros de mitjana cada any. El fet que el Funicamp hagi estat suportant pèrdues continuades des de fa més de 20 anys fa “que es pugui qüestionar la viabilitat de la societat sense el suport del comú”, tal com assenyala el Tribunal de Comptes en l’informe sobre el tancament de la corporació corresponent al 2020. Tot i que el pes de les aportacions del comú s’ha reduït els últims anys, la societat continua depenent dels diners de l’administració per sobreviure.