Quaranta anys ballant

Aquest diumenge serà important perquè demostrarem tot allò que hem estat treballant durant l’any”, afirmava Sònia Velando. “Per a mi serà molt especial. M’entregaran el pin de plata”, comentava per altra banda Antonio Oliveira, que amb 28 anys ja en porta 10 formant part de l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella. Aquests eren els comentaris previs que feien alguns dels dansaires dos dies abans de l’exhibició que tindrà lloc avui a les 18 hores al Centre de Congressos. Un festival que, més enllà de celebrar el final de curs, commemorarà la important fita històrica de 40 anys d’aniversari des de la seva fundació. “És la primera vegada que reprenem el format des del 2020”, recordava la seva directora, Maria Àngels Velando, que dirigeix la formació al costat de Sílvia Martí. “Per culpa de la pandèmia ens vam haver d’aturar, però ara podem reprendre el format, que enguany serà diferent al de sempre”, celebrava. En aquest sentit, avançava que l’espectacle comptarà aquesta vegada amb l’Orquestrina Trama i que hi participaran un total de 42 dansaires. “Obrirem el festival amb una dansa que estrenarem anomenada Ball d’escudellaires i que vam crear en agraïment a la Confraria d’Escudellaires d’Andorra la Vella”, explicava Velando, tot afegint que durant l’espectacle també es podrà tornar a veure La Roseta de Tallaví, una dansa que es va crear el 2019. “Serà un festival bastant festiu amb danses molt alegres”, avançava, Velando.

La codirectora explicava que des de la seva fundació l’any 1981, han passat per l’esbart uns 300 dansaires. Quatre dècades d’actuacions i també de viatges. “Vam fer la primera actuació a la plaça del Poble l’any 1982”, recordava Maria Àngels Velando. “A partir de llavors hem fet moltes actuacions i visitat molts països. Som un esbart viatger”, assegurava. En aquest sentit, Oliveira té gravat a la memòria el viatge que l’esbart va fer a Turquia l’any 2013. “Vam poder representar la nostra cultura davant de grans monuments del patrimoni d’Istanbul. Va ser una exhibició molt bonica i molt vistosa” assenyalava. Jo guardo un record molt especial del viatge que vam fer a Itàlia i Grècia”, comentava Velando. “Vam fer molta amistat amb italians i grecs. Llavors ells ens van venir a visitar”, comentava mentre assegurava que, per a ella, l’esbart és “la seva ànima i la seva família”. “Per a mi l’esbart ho és tot. Ara hem de deixar pas a les noves generacions però costa bastant”, opinava. “Si no ho portes dins i no tens família que t’arrossegui, és molt difícil”, afegia. En aquest sentit, la directora de l’esbart proposava fer una crida de base i donar a conèixer l’esbart a les escoles. “Després de la pandèmia hem vist un refredament a les seccions infantils i juvenils. Hauríem d’incrementar la base per donar continuïtat al relleu generacional” assegurava Maria Àngels Velando.