Les paraules que ens uneixen

En una conversa amb l’escriptor Günter Grass emesa el 1964 a la televisió alemanya, la filòsofa Hannah Arendt va dir que l’únic que li restava de l’Alemanya anterior a l’ascens de Hitler al poder era la llengua. “La llengua alemanya és l’essencial que ha quedat i que sempre he conservat conscientment”, va afirmar la pensadora, exiliada als Estats Units arran de l’auge del nazisme a Europa.

La llengua és un dels trets que defineixen amb més força la identitat dels individus i les comunitats humanes. Per celebrar la riquesa cultural que transmeten les llengües que parlen les diferents comunitats de residents estrangers al Principat, la plaça del Poble d’Andorra la Vella acull des d’aquesta setmana l’exposició Interculturalitat. Emmarcada en els actes de l’onzena edició de la Setmana de la diversitat cultural de la capital, la mostra recull una quinzena de paraules que les diverses associacions de residents estrangers del Principat consideren més representatives de la seva cultura –i que, en molts casos, no tenen una traducció directa al català.

El director artístic del grup de folklore de Casa de Portugal, Josep Lluís Carvalho, va explicar ahir, durant l’acte d’inauguració de la mostra, el significat del mot portuguès chieira. Carvalho va detallar que a Viana do Castelo, ciutat al nord de Portugal on tenen els orígens molts residents al Principat, la paraula fa referència al sentiment d’orgull de les dones quan desfilen amb els vestits tradicionals.

Per la seva part, Cristhin di Battista, de l’associació de residents i simpatitzants de Veneçuela, va glossar els múltiples significats de guarandinga, que se sol utilitzar per referir-se a coses tan diferents com una trapelleria d’un nen o una petita història d’amor entre dues persones.