rEPORTATGE
570 sacs de cent quilos
Dos helicòpters van participar en la prova de càrrega del pont tibetà de Canillo, una operació delicada en què van descarregar mig centenar de tones de pes sobre la passarel·la.
Un helicòpter descarregant sacs de terra a la passarel·la en la prova de càrrega.
Un dia del mes d’abril un parell d’helicòpters carregat de sacs de cent quilos sobrevolaven la Vall del Riu de Canillo. De sobte i tot fent una maniobra d’una precisió mil·limètrica, els pilots van situar els aparells uns metres per sobre del pont tibetà. En perfecta sincronia van descarregar els sacs a la superfície de la passarel·la metàl·lica. Van començar pel centre de l’estructura. El primer va continuar cap al camí de l’Armiana. El segon, cap al coll de la Cauba, a l’altra banda de la vall. Sis operaris, tres a cada meitat del pont, els ajudaven a col·locar bé els sacs, que un grup de quatre treballadors havien preparat abans al camp base de l’obra.
Quan va haver comprovat que l’estructura suportava, tal com havien predit els càlculs, els 57.000 quilos de terra que s’hi havien descarregat, Aitor Osorio Martí, coordinador de les obres de construcció del pont tibetà, va respirar alleugerit. La superació de la prova de càrrega de l’estructura volia dir que els terminis s’havien complert i que l’atracció podria començar a rebre visitants a l’estiu, tal com volia el comú de Canillo, promotor dels treballs.
El pont tibetà de la Vall del Riu és el projecte “més complex” que ha dirigit l’enginyer andorrà. “Ha estat un dels reptes més difícils i alhora engrescadors de la meva carrera professional”, admet Osorio al Diari, que recorda que “forçar els límits” d’allò que és tècnicament possible “sempre ha estat el motor de la innovació”, si més no pel que fa al camp de l’enginyeria.
En els dos primers dies de portes obertes –a partir d’avui caldrà pagar entrada– el pont ha rebut més d’un miler de visitants. Tot i que el comú ha fixat un topall de 165 visitants per hora per evitar la massificació, Osorio assegura que l’estructura metàl·lica del pont, d’unes 200 tones de pes, podria suportar una càrrega de fins a 150 quilos per metre quadrat. Això vol dir que el pont podria acollir simultàniament fins a 2.400 persones, més de la meitat de la població de Canillo (4.559, segons les darreres dades publicades per Estadística).
L’obra ha suposat més d’un any i mig de feina i ha implicat una quarantena de professionals d’un perfil “molt especialitzat”. Tot i que el projecte tenia un risc “considerable” –els operaris que han muntat l’estructura han treballat “literalment penjats d’un cable a més de 100 metres d’altura”–, Osorio celebra que “no s’hagi hagut de lamentar cap accident laboral”.
El coordinador de les obres atribueix l’èxit del projecte a la professionalitat de l’UTE que ha assumit la construcció del pont, formada per l’empresa escaldenca Desplom Treballs Verticals i la francesa Cabinet ERIC. “Hem fet un bon equip d’especialistes en disciplines tan diverses com el transport per cable, estructures metàl·liques, riscos geològics i impacte mediambiental. He tingut la sort de treballar amb els millors”, afirma.
LA REVISIÓ DELS CÀLCULS, CLAU PER REDUIR RISCOS
Construir una passarel·la metàl·lica de 600 metres de llargada penjada a més de 100 metres sobre una vall de muntanya és una responsabilitat majúscula. Qualsevol error de càlcul, per petit que fos, podria desencadenar un error fatal. Per reduir al màxim els riscos, els càlculs en què es basa l’estructura se sotmeten a un procés de revisió molt rigorós en què intervenen empreses alienes al projecte. “Tot i això”, admet Osorio, “no comences a respirar més tranquil fins que no s’ha superat la prova de càrrega”.
