“Espero que el curs 2022-2023 puguem oferir títols oficials”

Una enginyeria tècnica en telecomunicacions, un grau en interpretació de cant clàssic i contemporani, un postgrau en polítiques culturals, un màster universitari en gestió cultural i una dilatada experiència en direcció de centres de música són les credencials que van convèncer la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, de fitxar el berguedà Jordi Sabata per liderar la transformació de l’Institut de Música en un centre que pugui oferir títols oficials homologables a l’estranger.

Quin balanç fa del primer any de feina com a coordinador de l’Institut de Música?

Vaig assumir el càrrec el 26 de maig de l’any passat. En faig un balanç positiu. Soc conscient que arribar a una institució com a cap pot crear suspicàcies, sobretot si, com és la meva voluntat, tens la intenció de fer-hi canvis. Tot i així, estic molt content, tant amb l’equip directiu com amb el professorat. Podria haver-me trobat una paret i ha passat tot el contrari: hi ha ganes de construir i de canviar el que calgui perquè l’Institut de Música creixi i treballi per a la vida social i cultural de la parròquia.

Què és el que creu que cal canviar de l’Institut de Música?

La demanda inicial que em va fer el comú va ser construir els estudis de música perquè obtinguin el reconeixement oficial per part del ministeri d’Educació. La segona línia de treball té un doble objectiu: posar l’Institut de Música al mapa com a centre educatiu i treballar tant com sigui possible per a la parròquia.

Com avancen les converses amb el ministeri d’Educació per al reconeixement oficial dels estudis de l’Institut de Música?

Espero que el curs 2022-2023 puguem oferir títols oficials. Crec fermament que serà així, però he de ser cautelós perquè no depèn només de nosaltres.

Per què és important que l’Institut de Música pugui oferir aquests estudis?

Nosaltres creiem que serveix per a dues coses fonamentals. En primer lloc, quan una persona accedeix als estudis superiors pot ser que tenir aquesta titulació l’eximeixi de part de les proves d’accés. En segon lloc, oferir una titulació oficial ens obliga a seguir uns currículums molt pautats i estrictes. Aquest fet per si mateix no és una garantia que oferiràs una bona educació als alumnes, però sí que és cert que et força a exigir-los unes assignatures i continguts obligatoris. Això té un problema, però, que cal abordar. Si no generes també un programa adaptat a les persones que no vulguin aquest grau d’intensitat, el que et pots trobar és que perdis alumnes pel camí.

Això implica oferir vies diferenciades per a cada tipus d’alumne?

Fins ara a l’Institut de Música havies de cursar sí o sí el grau mitjà fins als 16 anys i l’oferta s’ampliava a partir d’aquesta edat. El que hem fet és que a partir de tercer de segona ensenyança els nens i nenes ja puguin decidir si s’hi volen dedicar més intensament o no.

És a dir, oferir més flexibilitat per poder arribar a tothom?

Exacte. Un dels pilars fonamentals de l’Institut de Música és arribar al màxim nombre de persones possible. Perquè això passi has d’oferir programes que ho permetin i també t’has de veure a tu mateix no tant com un actor purament acreditador d’unes competències musicals, sinó també com un actor cultural i social que vol intervenir en la vida de la parròquia.

Quants alumnes podrien beneficiar-se de l’oficialitat dels estudis?

Avui dia donem servei a unes 400 persones en total, comptant-hi tots els programes. Calculem que, de mitjana, unes 200 persones podrien acabar obtenint la titulació oficial.