L'Administració no ha de pagar per un despreniment de rocs
Viatges Espanya va demandar el comú i el Govern per una caiguda de rocs que va afectar part de la flota estacionada en un terreny privat
Un dels autobusos afectats per la caiguda del roc.
El comú de Sant Julià de Lòria i el Govern no hauran d’indemnitzar la companyia d’autobusos Viatges Espanya pels danys que el despreniment d’un gran roc va causar a tres vehicles de la flota de l’empresa l’1 de febrer del 2019. Així ho ha decidit la sala administrativa del Tribunal Superior, que no ha admès a tràmit el recurs presentat per la companyia contra la decisió de la Batllia de no responsabilitzar les administracions dels danys patits per l’empresa que tenia els vehicles estacionats en un terreny privat a tocar de la CG-1 davant de la borda del Jaile.
La sentència del 28 de setembre del 2021 de la secció administrativa del la Batllia va desestimar la demanda que la companyia havia presentat contra el Govern i contra el comú de Sant Julià de Lòria, en què impugnava la desestimació presumpta per silenci administratiu de les sol·licituds presentades el 17 de gener del 2020, en les quals formulava reclamació per responsabilitat patrimonial de les Administracions demandades, a conseqüència de la caiguda d’un bloc rocós de considerables dimensions.
La Batllia ho va desestimar en considerar que el terreny afectat està ubicat en una zona classificada de perillositat alta, i que correspon a la propietat assumir el risc inherent a l’estacionament de vehicles en una zona d’aquestes característiques, degudament cartografiada per l’Administració.
L’argument de l’empresa per recórrer contra aquesta decisió es basava en el fet que no s’havia valorat degudament la prova practicada, de la qual resultava que el despreniment es va produir en una zona d’alt risc de caiguda de blocs rocosos, que coneixien tant el comú com el Govern, com a mínim des del 2001, i que malgrat això no van adoptar les mesures de prevenció necessàries, ja que les que llavors existien no eren suficients. I afegia que es tractava d’un risc conegut, previsible i evitable, que compromet la responsabilitat de l’Administració.
DECISIÓ DEL SUPERIOR
Segons la sala administrativa del Superior, els recurrents eren coneixedors de la situació de risc derivada de la utilització d’un terreny qualificat de perillositat alta, classificada com a sòl no urbanitzable, i no van adoptar les possibles mesures de prevenció, com els corresponia. I és que, assenyalen els magistrats, correspon als propietaris dels immobles assumir la realització d’aquelles actuacions d’inspecció, manteniment i reparació de tots els seus elements, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny, quan tinguin com a únics beneficiaris els mateixos propietaris. Sí que ho havia fet el Govern, que havia instal·lat una barrera de protecció per evitar que els despreniments afectessin la CG-1, que és el que va passar l’1 de febrer del 2019 ja que la carretera no es va veure afectada per la caiguda de rocs.
“En aquestes condicions, s’ha de descartar l’existència d’una falta de servei en l’actuació administrativa, per la qual cosa s’ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada”, conclouen.