conflicte territorial
Gili descarta cedir en la disputa sobre el Madriu amb Andorra la Vella
El comú d’Escaldes està convençut que darrere la reivindicació d’Andorra la Vella s’amaga l’interès pels recursos hídrics
El pic de Padern, vist des d'Engolasters.
Les postures entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany pel que fa a la vall del Madriu continuen igual d’allunyades malgrat que la cònsol escaldenca hagi dit que està diposada a parlar. Parlar sí, cedir, ni un pam de terreny. Aquest és el plantejament ara per ara de Rosa Gili, segons fonts properes al comú.
De fet, es va poder veure les dues cònsols parlant bona estona dijous durant la recepció a l’ambaixada francesa amb motiu de la celebració del 14 de Juliol, el mateix dia que la corporació de la capital entrava un recurs administratiu a Escaldes contra l’ordinació que prohibeix l’accés rodat a tot el territori de la vall i no només a l’administrat per Gili. Aquest és el tràmit obligat per acudir a la justícia si es produeix silenci administratiu. Cal recordar que paral·lelament la setmana passada es va fer efectiu un recurs de requeriment per conflicte de competències que donava 15 dies a Escaldes per donar una resposta abans d’acudir al Tribunal Constitucional perquè resolgui aquest conflicte entre les dues parròquies.
A Escaldes no ha agradat gens que la capital hagi recuperat l’argument de la indivisibilitat d’una part del territori des que es va fer la participació per crear la setena parròquia. Els dirigents escaldencs tenen la sospita que darrere del conflicte segueix latent l’interès per l’aprofitament dels recursos hídrics de la vall. Segons aquesta deducció, el comú que presideix Conxita Marsol estaria interessat a captar l’aigua del Madriu i a través de la Plana –que pertany a Escaldes– fer arribar l’aigua fins a la Comella. D’aquí l’interès, sempre segons la visió escaldenca, de recordar que la partició el 1974 dels quarts d’Andorra i Escaldes va servir per limitar les zones urbanes. Aleshores la parròquia d’Escaldes-Engordany encara no existia i els quarts d’Andorra i Escaldes formaven part de la parròquia d’Andorra la Vella.
Des d’aquest punt de vista, Escaldes considera que també podria immiscuir-se en el projecte del pic del Carroi o fins i tots en actuacions a la Margineda. El decret dels delegats permanents dels Coprínceps de creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany establia, el 1978, que els dos comuns havien de pactar la divisió de la part no urbana de l’antiga parròquia d’Andorra en un termini màxim de sis mesos.
Andorra la Vella i Escaldes-Engordany van signar el 1988 un acord davant de notari pel qual Escaldes-Engordany té drets d’administració i gestió únics sobre els terrenys de la vall del Madriu-Perafita-Claror que pertanyen als cortalans, històricament vinculats a Escaldes. Aquests terrenys ocupen una gran part de la vall. El 1995 es van fer alguns canvis en els límits territorials únicament de la zona urbana de les dues parròquies.
LA DISPUTA PER LA CAPTACIÓ D'AIGUA VE DE LLUNY
El juliol del 2006 el cònsol major d’Andorra la Vella, Francesc Xavier Mora, va reivindicar el dret de la capital a captar aigua de la vall del Madriu i a explotar els recursos d’aquesta zona, igual que fa Escaldes. La demanada es va justificar per la necessitat que tenia la capital d’incrementar la quantitat d’aigua potable a causa de la major demanda de subministrament per l’elevat creixement demogràfic. Igual que en l’actualitat, Mora va recordar que Andorra la Vella tenia els mateixos drets que Escaldes-Engordany perquè la vall declarada patrimoni natural per la Unesco també forma part del seu territori.