Gili creu que les disputes pel Madriu no arribaran als tribunals
La cònsol afirma que les converses amb la capital són una “oportunitat” per resoldre la qüestió de la indivisibilitat
La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va mostrar-se convençuda ahir al migdia en declaracions als mitjans que la ronda de converses que ha iniciat recentment amb la cònsol major d’Andorra la Vella per trobar una solució a les discrepàncies sobre la gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror permetran evitar que el conflicte s’hagi de dirimir als tribunals. Fa tres setmanes Marsol va enviar un requeriment previ al comú d’Escaldes-Engordany perquè fes unes modificacions a l’ordinació de prohibició de l’accés rodat al territori escaldenc a la vall del Madriu, aprovat per unanimitat en el consell de comú del passat 8 de juny. Marsol considerava que Escaldes-Engordany s’atorgava la tiutlaritat de l’espai protegit –la capital inerpretava que és indivís, és a dir, de titularitat compartida– i donava a Gili quinze dies per respondre.
La mandatària escaldenca té la certesa que les negociacions de tu a tu amb Marsol permetran “arribar a bon port”. Gili assegura que “no hi ha cap problema” perquè el comú que representa “mai no ha tingut la voluntat de fer res que no toqués” i que, en tot cas, “com a molt hi ha interpretacions diferents” que podrien resoldre’s gràcies a les converses.
L’argument principal d’Escaldes-Engordany per defensar la legitimitat i legalitat de la decisió unilateral de prohibir el trànsit rodat al territori de la vall del Madriu històricament associat a la parròquia –és a dir, la zona on tenen propietats els cortalans– és un acord signat davant de notari el 1988 pels comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. El document, a què el diari va tenir accés, reconeix la jurisdicció única de la corporació escaldenca sobre aquesta àrea geogràfica, tot i que no resol la qüestió de la indivisibilitat. Això vol dir que, tot i que els titulars dels terrenys continuen sent els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, el text reconeix el dret del segon a administrar amb independència aquesta zona.
Gili va apuntar ahir que aquest acord podria ser la base jurídica per resoldre les disputes interparroquials. La cònsol major va afegir que el pacte entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany podria signar-se a la tardor. “És una qüestió jurídica. Encara que els terrenys no urbans de l’antiga parròquia mai no van dividir-se, la divisió s’ha acceptat de fet quan cada comú ha aprovat les ordinacions sobre cada territori”, va detallar la mandatària. Gili creu que les converses amb Marsol poden ser una “bona oportunitat” per trobar una solució jurídica no només a les discrepàncies territorials sobre la vall del Madriu, sinó també sobre els terrenys no urbans de l’antiga parròquia d’Andorra, prèvia a la creació d’Escaldes-Engordany el 1978.
“Sempre hem tingut clar qui ha d’administrar el solà i l’obaga d’Andorra la Vella, la Comella i les diverses zones de la vall del Madriu. Ara tenim l’oportunitat de definir-ho jurídicament”, va concloure la màxima representant de al corporació escaldenca.
L'ESBART SANTA ANNA BALLA A LA PLAÇA
Els cònsols d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili i Quim Dolsa, i el cap de Govern, Xavier Espot, entre altres autoritats del país, van participar ahir en el tradicional ball de l’Esbart Santa Anna a la plaça de Santa Anna en motiu de la festa major.