El comú ha rebut sol·licituds per a la construcció de sis nous edificis amb 36 pisos

La llei que ha de posar fre a la construcció s’està fent de rogar. La falta de la signatura per part dels Coprínceps està deixant els comuns en fora de joc a l’espera de l’entrada en vigor del text, el qual preveu una moratòria d’un mes, durant el qual no s’aprovaran noves llicències de construcció. En aquest sentit, el comú de Sant Julià de Lòria apunta que en els darrers dies les sol·licituds per a noves edificacions s’han disparat fins al punt que s’han entrat sis noves peticions per a projectes que, clarament, s’han presentat a correcuita per esquivar el text legal. Segons va confirmar ahir el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, aquestes sol·licituds serien per a la construcció de sis edificis els quals comptarien amb sis vivendes cadascun. Això fa que en total siguin 36, les vivendes que s’han presentat al comú per intentar esquivar la moratòria presentada pel Govern.

Com que la llei aprovada pel Consell General la setmana passada encara no ha rebut la ratificació per part dels caps d’Estat, la qual sol arribar al cap de vuit dies, aquests projectes seguiran els requisits legals establerts actualment. Això farà que s’evaluïn seguint els criteris actuals i no els criteris que estableix el projecte de llei, que obliga a l’obtenció d’un informe favorable per part del ministeri de Medi Ambient i Territori i Habitatge per a l’obtenció de la llicència. En aquest aspecte, el líder parroquial defensa que aquests criteris han d’estar vinculats no només al medi natural, i als recursos de cada parròquia, sinó també a les capacitats de les infraestructures que tingui el propi comú. Així, Majoral apunta que “entenc que els criteris es posen perquè es pensa que hi ha un neguit o un problema, si el que s’estableix permet el mateix que teníem fins ara, la llei no haurà servit per a res”.

En aquest sentit, tant el comú de Sant Julià com el d’Escaldes-Engordany, els dos únics que van mostrar dubtes sobre una possible invasió de competències, estan a l’espera que l’executiu presenti un primer esboç dels requisitis. De fet, des del comú d’Escaldes s’apunta que volen rebre quins són els criteris que vol estrablir el Govern, abans de pronunciar-se al respecte. En relació a un possible recurs davant l’alt tribunal, Majoral va reiterar que encara s’està estudiant la situació per l’equip jurídic del comú. Tanmateix, des de l’associació d’apartaments turístics es té bastant coll avall la presentació del recurs.

DA DEMANA CALMA DAVANT LA MORATÒRIA

Si la setmana passada la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va considerar que la llei “no posarà fre a la construcció”, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, va apuntar ahir que compartia les declaracions de la cònsol de la capital i va demanar “calma” davant la llei. Enseñat considera que l’esperit del text no és aturar en sec la construcció perquè no seria “de sentit comú tenint en compte el problema amb l’habitatge existent”. Per això, va demanar “no entrar en pànic” a aquells que han de presentar projectes durant aquests dies. A més, Enseñat va remarcar que el projecte de llei el que persegueix és que “aquest creixement que ha d’existir s’ha de fer acompassat amb la pròpia realitat geogràfica del país”. “La idea és que hi hagi un punt de racionalitat; s’ha de créixer però de forma racional i moderada”, va asseverar el president del grup parlamentari demòcrata.

LA CONSTRUCCIÓ TEM ELS EFECTES DE L'ATURADA DE LLICÈNCIES

“La primera impressió és preocupació”, afirma la gerent de l’Associació de contractistes d’obra (ACODA), Mònica Dalmau, en relació a la recent aprovació de la Llei del desenvolupament urbanístic que imposa que els projectes d’edificació (excepte excepcions com ara els destinats al lloguer) necessitaran l’aval del Govern abans els comuns no hagin dut a terme estudis de capacitat de càrrega de la parròquia. Dalmau va assenyalar en el que han coincidit d’altres sectors implicats, que la normativa genera “inseguretat jurídica”, un concepte que no anima a la inversió. “Genera inseguretat jurídica a l’inversor, el promotor, el propietari” i, per tant, l’efecte contrari del que vol el sector: estabilitat. “Tindrà conseqüències importants a la nostra acivitat a mitjà i llarg termini per al sector. Quines? Es fa difícil de valorar encara”, va afegir la gerent de la patronal de la construcció. I és que recorda que la legislació està per desenvolupar, en el sentit que en el proper mes s’han de definir els criteris pels quals els ministeris de Territori i Medi Ambient donaran o no el vistiplau a un projecte constructiu i que després els comuns han de treballar els estudis de càrrega que determinaran el desenvolupament urbanístic que podrà absorbir cada parròquia a partir d’ara. En qualsevol cas, la gerent de l’ACODA va deixar clar que el sector és sensible als neguits que han dut l’executiu a apostar per aquesta legislació. “La nostra aposta també és pel creixement de forma racional, compartim la preocupació pels recursos naturals”, va defensar Dalmau, i per això l’ACODA també demana que se’ls tingui en compte en tot aquest treball que s’enceta.