Reportatge
El futur dels Horts del Riu
l’última modificació de la llei del sòl podria dificultar el desenvolupament urbanístic d’una zona de Sant Julià de Lòria regulada per un pla especial del 2009.
Vista del poble de Sant Julià de Lòria des de Certers.
Fa més d’una dècada –concretament, el desembre del 2009– el consell de comú de Sant Julià de Lòria va aprovar un pla especial per desenvolupar els Horts del Riu. Tot i que el document no ha pedut la vigència legal, en els últims tretze anys els propietaris privats de terrenys ubicats en aquesta zona no han mostrat interès a construir-hi i, per tant, les parcel·les no s’han urbanitzat. Ara la darrera modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), aprovada el setembre passat pel Consell General, podria enterrar el projecte. El cònsol major lauredià, Josep Majoral, va admetre en declaracions al Diari que el comú encara no ha analitzat al detall l’impacte d’aquests canvis legislatius, que condicionen l’atorgament de llicències urbanístiques a un informe favorable del Govern i en fan més estrictes els requisits, en el pla especial dels Horts del Riu.
En qualsevol cas, Majoral va remarcar que el comú no es planteja fer un gir de 180 graus en la política urbanística. El cònsol va detallar que la nova revisió del pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) no modificarà els principis i normes vigents des del 2009 per al desenvolupament dels Horts del Riu. És a dir, i dit d’una manera simplificada, que els propietaris dels terrenys que hi ha a la zona puguin construir-hi en les condicions que preveu la normativa comunal vigent.
Dos models
El pla especial dels Horts del Riu il·lustra bé les discrepàncies pel que fa al model de desenvolupament urbanístic entre el grup de la majoria i el de la minoria. L’equip de govern encapçalat per Majoral, d’una banda, és partidari de no tocar elements essencials del POUP, com ara l’edificabilitat i la volumetria, i de donar la màxima llibertat possible als propietaris de terrenys a la parròquia perquè puguin construir-hi si volen fer-ho.
El grup de la minoria és molt crític amb la línia que ha seguit el desenvolupament urbanístic de la parròquia en els últimes dècades. El conseller Cerni Cairat va assenyalar en una conversa amb aquesta publicació que el pla especial dels Horts del Riu és “l’exemple paradigmàtic” d’un model de creixement present arreu del país que “no ha solucionat el problema de l’accés a l’habitatge, sinó més aviat al contrari”. Cairat va afirmar que el desenvolupament urbanístic “ha de ser ordenat” i va criticar el model “disgregat” d’urbanitzacions que han impulsat les administracions comunals lauredianes en les dues últimes dècades. El conseller de Desperta Laurèdia va argumentar que el model genera “problemes de mobilitat” i té costos afegits per al comú, ja que fer-hi arribar els serveis és més car.
CLAUS
1 Un pla especial aprovat fa tretze anys
El desembre del 2009 el consell de comú lauredià va aprovar un pla especial per desenvolupar la zona dels Horts del Riu.
2 L’impacte de la modificació de la llei del sòl
Els darrers canvis fets a la LGOTU podrien dificultar que la parròquia pugui créixer als Horts del Riu. El comú ho estudia.
3 Majoria i minoria, dos punts de vista
Majoral és partidari de donar la màxima llibertat als propietaris. Cairat assenyala que el model de creixement urbanístic és insostenible.