'No' a la residència d'estudiants al Prat Gran

Residència universitària, sí, però al Prat Gran, no. De cap manera. L’oposició a la idea de construir un bloc de pisos per a estudiants en un dels pocs espais públics al centre de la parròquia va ser unànime en les intervencions dels ciutadans que van assistir ahir al vespre a la reunió de poble, celebrada a la sala Sergi Mas, per presentar l’estudi encarregat pel comú sobre la viabilitat econòmica d’una residència universitària. Alguns veïns fins i tot van demanar una consulta popular vinculant. Per la seva part, el cònsol major, Josep Majoral, va recordar que la prioritat del comú és que l’equipament, “necessari per al creixement de la Universitat d’Andorra”, pugui construir-se en un terreny privat. “Estem segurs que hi ha immobles que potser avui no tenen ús i podrien acollir la residència”, va afirmar.

La trobada va començar amb la presentació, per part de Majoral, dels resultats de l’estudi de viabilitat, fet a partir de l’únic terreny de què disposa el comú al centre del poble, el del Prat Gran. Aquesta proposta –en cap cas definitiva, va reiterar el mandatari– preveu la construcció d’un edifici amb 144 pisos per a estudiants i 43 habitatges de lloguer a preu assequible i d’un aparcament soterrat de dues plantes amb 200 places. A més, manté el parc infantil i les pistes esportives a l’altura de l’avinguda Verge de Canòlich. El cònsol major va detallar que, si el projecte finalment tirés endavant, es concessionaria per un període d’entre 30 i 50 anys. La inversió necessària per construir l’edifici i posar en marxa la residència seria d’entre 25 i 28 milions d’euros, que es recuperarien en un termini d’uns 15 anys.

Les explicacions de Majoral no van convèncer la majoria de la vuitantena de veïns que van omplir la sala Sergi Mas que construir una residència universitària al Prat Gran pot ser una bona idea. Els arguments en contra van multiplicar-se: perquè hi haurà problemes de convivència entre els joves i els infants; perquè, encara que es conservi el parc infantil, l’edifici hi farà massa ombra; perquè a Sant Julià cada vegada hi ha més ciment i menys espais públics; en definitiva, perquè ens estimem el parc del Prat Gran tal com ha estat fins ara i no volem perdre’l.

A la reunió va assistir en ple el grup de la minoria al comú. El conseller Cerni Cairat va demanar “proactivitat” a l’equip de govern perquè “vagi a trucar a la porta” dels propietaris de ter­renys o edificis en desús de la parròquia i els faciliti de posar-los a disposició del projecte. El representant de Desperta Laurèdia va oposar-se frontalment a construir la residència universitària al Prat Gran. “Cal trobar alternatives. El Prat Gran ha de continuar sent un parc obert i accessible a tothom”, va afirmar.