Un clàssic lauredià, a Escaldes

Anem a veure els Els Pastorets per passar una bona estona. Sí, ho diu la tradició. Sí, no convé fer un lleig als familiars, amics i coneguts que hi actuen. Però si cada any per les dates nadalenques tornem al teatre per retrobar-nos amb el clàssic de Josep Maria Folch i Torres és perquè volem oblidar els maldecaps i riure com quan érem petits amb les peripècies innocents del Lluquet i la Farigola.

La reinterpretació d’Els Pastorets de Sant Julià de Lòria d’aquest any afegeix al plaer infantil de tornar a escoltar una història que ens sabem de memòria l’al·licient d’un format refrescant: la inclusió, entre diàleg i diàleg, de cançons dels musicals més coneguts de Broadway cantades en directe pels actors. L’obra, que va estrenar-se ahir a les vuit del vespre a la sala Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, s’inspira en la versió de l’any passat, però hi incorpora dues cançons noves i música instrumental en directe (percussió, saxo i ocarina).

Cal recordar que Els Pastorets s’havien de representar a l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, on fa poc més d’un mes hi va haver un incendi. “Haver de representar l’obra fora de Sant Julià ha estat un estímul per a tot l’equip”, va afirmar ahir la directora del muntatge, Cristina Pericas, en declaracions al Diari. Per la seva banda, el cònsol major lauredià, Josep Majoral, va agrair al comú d’Escaldes-Engordany la cessió del teatre i va admetre que, “a títol personal”, se sent “content” perquè Els Pastorets s’han pogut representar –l’organització va estar a punt de suspendre’ls–, però també una mica remogut pel record de l’incendi del Centre Cultural.

El repartiment d’Els Pastorets de Sant Julià està format per una vuitantena d’actors amateurs d’arreu del Principat. “Que tinguem tanta gent que vulgui participar en el muntatge diu molt de la cultura andorrana”, va assegurar Pericas. Per edats, el grup més nombrós el formen els nens d’entre sis i 12 anys, però també hi actuen padrins de fins a 70 anys. Els Pastorets, com la resta d’exemples de teatre popular, es caracteritzen per aplegar petits i grans sobre l’escenari.

Els assajos van començar durant la segona quinzena d’octubre, mentre que el càsting –els candidats podien fer una prova presencial o enviar un vídeo– es va fer la primera setmana del mateix mes.