El comú reserva 2,5 milions dels 7,2 d'inversió al Centre Cultural

El consell de comú de Sant Julià de Lòria va aprovar ahir al matí un pressupost de 21,6 milions d’euros. Una de les partides més importants previstes en els comptes, d’un import total de 2,6 milions d’euros, s’ha reservat per a les obres de reconstrucció del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, parcialment destruït el 9 de novembre passat arran d’un incendi. El comú preveu recuperar aquesta quantitat un cop hagi ingressat els diners de l’assegurança. La resta d’inversions –en total el capítol puja a 7,2 milions, el 75% més que el 2022– es concentren en la millora i el manteniment d’infraestructures comunals, en particular la xarxa d’aigua potable i les carreteres secundàries. En total les despeses pressupostades han crescut el 13% en un any.

La previsió d’ingressos és d’un increment del 25% respecte del pressupost per al 2022. En aquest capítol destaca l’estimació a l’alça, del 36% en relació amb els comptes de l’any passat i de 3,9 milions d’euros en termes absoluts, de la recaptació pel concepte d’impostos directes. En la sessió la consellera de Finances, Maria Àngels Marfany, va informar que l’entrada de sol·licituds de llicència de construcció “per obra nova o ampliació” fa pensar al comú que el sector mantindrà l’impuls a la parròquia l’any que està a punt de començar.

Pel que fa a l’endeutament, el 30 de setembre d’aquest any se situava en poc menys de 8,5 milions d’euros, una xifra que equival al 58% de la mitjana d’ingressos del comú en els últims tres anys. Cal recordar que el màxim permès per la Llei de finances comunals és del 200%. El comú preveu acabar el 2023 amb un endeutament del 99%.

En la sessió també es va aprovar l’ordinació tributària per al 2023, que estableix un increment lineal de taxes, tributs i preus públics del 7% per ajustar-los a la previsió d’augment de l’IPC. Els salaris de tots els treballadors del comú, incloent-hi el dels consellers, s’ha augmentat en aquest percentatge. La mesura vol ajudar a mantenir el poder adquisitiu de la plantilla en el context actual d’inflació.

El conseller del grup de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, que es va abstenir en la votació, va alertar que els comptes se sostenen “per la dependència de la construcció”. Un sector, va afegir, que podria desequilibrar els pressupostos en el futur arran de la seva volatilitat. Per la seva part, el cònsol major, Josep Majoral, va defensar que els comptes són “prudents” i “s’ajusten al que diu la llei”. El mandatari va mostrar-se d’acord a repensar el model econòmic, una qüestió “que cal debatre en altres instàncies”.

INCENTIU FISCAL A L'OBERTURA DE COMERÇOS

Ahir va aprovar-se una bonificació del cent per cent de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals per als 12 primers mesos d’activitat de les empreses que s’instal·lin a la parròquia. Fins ara la rebaixa era del 75%. Els conseller també van donar el vistiplau a la bonificació del 90% de l’impost de construcció per a edificacions destinades a ús d’habitatge i aparcaments. Fins ara el percentatge de rebaixa era del 80%. La modificació, inclosa en l’ordinació tributària, preveu que, en cas que l’impulsor del projecte sigui una persona jurídica, només s’apliqui la bonificació si es tracta d’una edificació destinada al mercat de lloguer.

CAIRAT ESGOTARÀ EL MANDAT

Cairat va confirmar en la roda de premsa posterior al consell de comú que no es presentarà a les eleccions nacionals. “Penso continuar amb la meva tasca i amb el compromís que vaig assumir com a conseller comunal fa tres anys”, va afirmar. “Estem centrats en qüestions com les que s’han tractat avui en consell de comú i serà així fins a la fi d’aquest mandat”, va remarcar el representant de Desperta Laurèdia. Per la seva part, Majoral no va voler ser tan taxatiu com Cairat, però també va assenyalar que la prioritat ara com ara és la política comunal. “La vida dona moltes voltes i la política encara més, però avui em quedo per acabar el consolat”, va afirmar.