El comú 'guanya' el litigi dels Pouets

La justícia ha tancat el litigi relacionat amb l’últim intent de fer operatiu l’aparcament dels Pouets. El comú va decidir l’octubre del 2017 rescindir el contracte a la concessionària (Dionis SLU) a qui havia atorgat la gestió (l’aparcament s’havia reobert el febrer d’aquell any i tancat de manera preventiva a l’agost), després que l’empresa no complís el que s’havia estipulat. La corporació al·legava que no s’havia lliurat el certificat final d’obra –s’hi havien de fer intervencions abans de la reobertura–, no s’havia contractat una assegurança de responsabilitat civil i tampoc s’havia presentat l’informe trimestral sobre l’explotació de la concessió, amb detall dels comptes. “Es tracta de diversos incompliments de les obligacions essencials del contracte i la resolució va ser acordada després d’atorgar-se diverses pròrrogues, requeriments verbals i altres facilitats concedides a l’empresa”, va argumentar la corporació. Primer la Batllia i ara la sala administrativa del Superior han donat la raó al comú, rebutjant les pretensions de l’empresa adjudicatària de ser indemnitzada pel trencament del contracte.

Els demandants, que van recórrer al Superior després de la sentència desfavorable de la Batllia, al·legaven que les obres de remodelació de l’aparcament es van fer sota una llicència d’obres menors i que, en aquest cas, no calia presentar un certificat final d’obra, que van presentar una assegurança amb vigència fins al maig del 2017 i que la compa­nyia havia manifestat que havia d’estudiar un nou contracte adaptat a la instal·lació, i sobre la informació de l’activitat d’explotació, que no era “un element essencial del contracte” i que l’administració comunal podia haver requerit la informació per altres mitjans. Defensaven que el comú havia incomplert les obligacions i que havia de compensar l’empresa “amb l’import de les obres realitzades, més els beneficis futurs que el concessionari ha deixat de percebre”.

El Superior tomba tots els arguments. Determina, citant el contracte entre les parts, que era necessari aportar el certificat final de l’obra per acreditar que s’havien fet sobre la base dels requeriments per a aquest tipus d’instal·lacions i que s’oferien les garanties de seguretat requerides per la normativa. També es considera igualment rellevant disposar d’una assegurança de responsabilitat civil, la que havia de cobrir qualsevol incident que es produís a l’aparcament. El tribunal sosté que “el correcte funcionament de la instal·lació no estava acreditat, ni tampoc cobertes les eventuals conseqüències d’algun defecte que aquella pogués presentar”. Finalment, no aportar l’informe trimestral “constitueix un altre incompliment substancial” perquè eren dades determinants per calcular el cànon d’explotació. Amb tot, el tribunal argumenta que l’empresa no té dret a percebre cap indemnització i sobre la reclamació de l’import invertit en les obres, sosté que “no s’ha aportat cap prova que justifiqui quines han estat les obres de condicionament de la instal·lació que s’han dut efectivament a terme, ni quin ha sigut l’import, ni tampoc el pagament efectiu de les mateixes”.

Els demandants també al·legaven que darrera del trencament del contracte hi havia l’interès “ocult” del comú de recuperar l’immoble per destinar-lo al telefèric del pic de Carroi. Però la sentència recorda que el contracte es va trencar el 2017 i que el concurs pel Carroi no es va convocar fins al 2021.