rEPORTATGE
Si ets polític, toca rebre
Els càrrecs electes van tornar a ser ahir l’ase dels cops en la representació del ball de l’ossa d’Encamp, que va omplir ahir a la tarda l’aparcament dels Arínsols.
El ball de l’ossa, el primer que es representa després que el passat novembre fos reconegut com a patrimoni cultural immaterial per la Unesco, va tornar a omplir ahir a la tarda, dilluns de Carnaval, l’aparcament dels Arínsols. Els encampadans no van voler-se perdre un dels actes centrals d’aquestes festes.
La gràcia del ball de l’ossa és que, com totes les mostres de cultura popular, sap combinar la repetició de fórmules establertes i la improvisació. Les tradicions més arrelades no hi són incompatibles amb les ocurrències del moment.
La representació –basada en un guió escrit per Rossend Marsol Sícoris– va començar amb l’arribada del Senyor i la Senyora al camp, on van contractar els dallaires perquè seguessin arran l’herba. Però els aquests són uns sapastres i van acabar barallant-se. Ajaguts sota un pi, van entonar La desgràcia d’un pobre home i Sega-me-la arran, dues cançons del repertori musical popular andorrà.
Durant la representació, que va allargar-se un parell d’hores, els actors van fer mofa d’alguns dels càrrecs polítics presents entre el públic. Un dels primers a qui va tocar el rebre va ser el cap de Govern, Xavier Espot. Un dels actors va fer-lo sortir davant de tothom i, fent referència a una pregunta que va fer-li la revista satírica del Carnaval, Cuore.Encamp, –“Ets més de carn o de peix? De mar, de muntanya o de totes dues coses?”–, va demanar-li que aclarís si és “actiu” o “passiu”. Espot va entomar a broma amb sentit de l’humor: “Quin animal! Això és part de la meva vida íntima”. El públic va riure i aplaudir.
També es va fer sortir la cònsol major, Laura Mas, a qui es va animar a beure moscatell d’un porró –no va dubtar a fer-ho, i va demostrar una tècnica envejable– i se li va fer entrega d’una fotografia emmarcada en què es veu la mandatària representada com a Blancaneus amb els set nans de la comissió de festes. “Tots nosaltres et traiem tres caps, però per a nosaltres ets la Blancaneus”, van etzibar-li.
Les referències als polítics andorrans i a l’actualitat no es van acabar aquí. Un dels actors va continuar llegint notícies fictícies de la revista. No van faltar al·lusions al riscs que Andorra esdevingui un país on es vulneren els drets laborals en alguns sectors, com ara el de la construcció; al tancament de la força més important del sistema de partits, Demòcrates per Andorra, davant la possibilitat que els residents puguin votar a les comunals i al ball d’aliançes i coalicions polítiques abans de les eleccions generals, entre d’altres.
Després de l’àpat especial que la Fregona va oferir als dallaires –va servir-los farina, ous crus, salsa romesco i altres delicadeses– , va arribar al camp l’ossa, guiada per les olors del menjar. Com cada any, uns caçadors van abatre la fera a trets després d’una lluita cos a cos. La festa va acabar amb l’arribada dels amos, que van repartir una bossa de sous com a recompensa i tots plegats van entornar la cançó Eixa nit hem mort la ruca.
La festa va continuar ahir a partir de les deu a la sala de festes del complex amb l’última nit temàtica del Carnaval, Fluor the sea, d’ambient marí.