rEPORTATGE
Pasqua a ritme de caramelles
Una dotzena de cantaires, amb la participació també d’infants, van recórrer els carrers i places del poble per celebrar la Pasqua amb un repertori en bona part creat per autors de la parròquia.
Els cantaires, ahir a la plaça Major d'Ordino.
La plaça Major d’Ordino es va omplir ahir al migdia de cantaires i veïns per celebrar una de les festes més tradicionals de Pasqua: la cantada de caramelles. El cor –format per membres de la Coral Casamanya, amb el seu director, Josep Puig, al capdavant– va presentar a la plaça el repertori musical: una sardana, dos valsos i, per acabar, l’himne andorrà. “Estem molt contents que perduri un any més aquesta tradició. Ens hem d’alegrar que la pandèmia no l’hagi afectada”, va afirmar la cònsol menor, Eva Choy, en declaracions als mitjans.
Un total de dotze veus, amb la participació també d’infants, va recórrer els carrers i places del poble d’Ordino per celebrar la festa, declarada d’interès cultural pel Govern. Els cantaires van fer parada fins a deu punts del poble, incloent-hi el nucli de Segudet i l’Hotel Babot, on és tradició que cada any els cantaires facin una visita.
Tot i que sortir a cantar caramelles el dia de Pasqua és una tradició molt antiga, mai no s’ha celebrat amb la mateixa intensitat i hi ha hagut períodes de la història en què fins i tot ha esdevingut residual. Puig va explicar, per la seva part, que els orígens de la festa es remunten al segle XV, però que va popularitzar-se amb molta força al segle XIX gràcies a Josep Anselm Clavé (1824-1874). El músic, poeta i polític català va fundar un conjunt de societats corals per elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Ordino és una de les poques parròquies d’Andorra –l’altra és Sant Julià de Lòria i, més recentment, Encamp– on la tradició s’ha mantingut al llarg del temps. A la parròquia laurediana les caramelles se celebren el diumenge després de Pasqua.
En la comitiva que acompanyava els cantaires no va faltar la cistella adornada amb cintes de colors per rebre els donatius dels veïns. Puig va explicar que anys enrere era tradició donar ous o embotits als cantaires. Actualment, els diners recaptats al llarg del matí es destinen a pagar un dinar de germanor el mateix dia de les caramelles, un cop els cantaires han completat el recorregut pel poble.
Les caramelles d’Ordino donen molta importància al repertori creat per autors ordinencs. Una de les peces, la sardana La grandalla, té música del mestre Antoni Florit i lletra de Lourdes Pons, i un dels valsos és de Guillem Benazet.