rEPORTATGE
70 anys fent parròquia
El 29 de juny se celebrarà la primera trobada de càrrecs electes i jurats d’Andorra la Vella. La jornada vol aplegar tots els que s’han implicat en la transformació de la ciutat.
Presentació de la trobada, ahir a la sala d'actes de la Llacuna.
Als anys seixanta, quan Escaldes-Engordany encara era un quart de l’antiga parròquia d’Andorra, el comú de la capital només tenia tres treballadors: el secretari, el manador i l’escrivent. Avui la plantilla de la corporació és de centenars de persones. Ho va recordar ahir l’exconseller comunal Gerard Sasplugas per il·lustrar el creixement de la institució al llarg de la segona meitat del segle XX, paral·lel al de la parròquia i al del conjunt del país.
Per fer retrospectiva dels canvis que ha fet la capital en aquests anys, el 29 de juny vinent se celebrarà la primera trobada de càrrecs electes i jurats d’Andorra la Vella i Santa Coloma. Una de les personalitats de més edat que ja hi ha confirmat l’assistència és Bernat Pantebre, cònsol del quart d’Andorra la Vella durant els anys 1974 i 1975. En l’organització de la jornada hi ha figures que han ocupat diversos càrrecs polítics a la capital, com Teo Armengol, Josep Cardona, Antoni Cerqueda, Jordi Cerqueda i Josep Maria Cosan. Ahir al matí el grup va presentar el programa de la trobada en una roda de premsa a la sala d’actes de la Llacuna.
La jornada començarà amb una caminada per la parròquia. El punt de trobada serà la plaça Príncep Benlloch, just al davant de casa comuna, a dos quarts de deu del matí. El recorregut passarà pel centre esportiu dels Serradells, l’Estadi Comunal Joan Samarra, el nucli històric de Santa Coloma –incloent-hi l’Espai Columba i l’església de Santa Coloma–, el Bici Lab i la capella de Sant Andreu. El punt d’arribada serà l’Andorra Park Hotel, on es farà un dinar de germanor.
La trobada no tan sols està oberta a cònsols i consellers de comú. L’organització, de fets, està fent mans i mànigues per posar-se en contacte amb totes les persones que s’han implicat en la institució. “Hi estan convidats els secretaris, els interventors, tots els que han treballat a la corporació, però també els consellers generals de la circumscripció d’Andorra la Vella”, va puntualitzar Armengol.
La inclusió dels representants de la parròquia al Consell General no és casualitat. Com s’esmentava al començament d’aquest article, fa setanta anys el quart d’Andorra la Vella no disposava de gaires recursos financers i humans per pagar obres i tirar endavant projectes. Aleshores l’única font d’ingressos de la corporació, va assenyalar Sasplugas, era el foc i lloc. En aquest context, els consellers generals jugaven un rol més important que ara per “defensar la parròquia” a la cambra legislativa.
Tots els assistents a la roda de premsa van coincidir que la modernització d’Andorra la Vella va prendre impuls a partir de la segona meitat dels anys vuitanta, amb figures com Magí Maestre i Antoni Puigdellívol al capdavant de la corporació. Puigdellívol, va recordar Sasplugas, “va tenir la idea genial de crear el carrer Prat de la Creu”. El creixement de la ciutat fora dels límits del centre històric va fer un boom en aquests anys, gràcies a l’increment de la població derivat de la immigració i a la bonança econòmica del turisme. “Els nostres predecessors eren gent sense diners, però amb moltes ganes de tirar endavant. I van demostrar que la parròquia tenia futur”, va afirmar Armengol.