El Govern va rebutjar els vinils de pedra perquè no tenen relació amb Andorra
La parròquia no disposa del personal necessari ni dels recursos materials per conservar-ho
Arxivadors del comú fent l'embalatge de la col·lecció.
El comú de Sant Julià de Lòria no disposa dels mitjans humans, materials i logístics per ocupar-se de la preservació i exhibició dels tres mil discos de pedra i vinil que recentment va cedir a la Biblioteca Nacional d’Espanya i que eren pertanyents a la família del pianista americà Jean C. Redd, que va residir a la parròquia fins al 1981, l’any de la seva mort.
La manca de personal especialista en cures fonogràfiques i la manca d’espai prou ampli per emmagatzemar i exhibir el material no pot proporcionar un bon tracte de les peces, inclosos tots els passos de conservació: identificar el producte, catalogar-lo i tractar-lo. “El que s’ha fet és donar-li una bona sortida”, explicava Laia Farrés, arxivera del comú de Sant Julià, en relació amb el conveni d’entrega signat pel cònsol major, Josep Majoral.
La família del propietari va cedir la col·lecció al comú el 2008, l’any que va morir la dona d’en Redd, i va quedar emmagatzemada a la deixalleria comunal fins al seu trasllat. El material conté peces de finals del segle XIX fins al 1920 i són de música clàssica, d’òpera i de jazz.
El Departament de Patrimoni Cultural, juntament amb el comú de la parròquia i la Comissió d’Avaluació de la Documentació (CAAD), van fer un estudi per detectar el valor de les peces i van considerar que la col·lecció no formava part del patrimoni andorrà. “Es tracta d’una col·lecció d’índole privada i pertanyent a un estranger”, així ho va assegurar la directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte. “No té res a veure amb la parròquia ni amb el país, no és una producció feta al Principat”, va afegir.
El comú, únicament, tenia la possessió del material i va considerar apropiat enviar-lo, sense interès monetari, a la Biblioteca Nacional d’Espanya, atès que és un organisme de dipòsit documental i bibliogràfic amb més de 30 mil discos en preserva, segons el comú lauredià, i un apartat dedicat, exclusivament, a la conservació fonogràfica.
La col·lecció, a més, està en domini públic des que la va recuperar Sant Julià, fet pel qual l’entrega del material havia de ser a una entitat pública que asseguri una bona conserva del material i que pugui disposar-lo a l’abast del públic. “Sabem que tenen la capacitat per cuidar-lo i el comú hi va confiar plenament”, va explicar Farrés. “La Biblioteca Nacional espanyola va acceptar la proposta quasi a cegues”, va afegir.
El comú de Sant Julià de Lòria segueix disposant de bona part del material de la col·lecció, és a dir, dels discos de vinil. Aquests segueixen emmagatzemats a la deixalleria comunal i s’espera també traslladar-los a la Biblioteca Nacional del país veí. “Estem negociant per fer l’enviament”, va dir Farrés.
SO D'ANTIGUITAT
Els més de tres mil discos de vinil i pedra fan de la col·lecció del músic americà Jean C. Read una important fonoteca. D’entre tots els elements, tres mil són discs de pedra. A finals del segle XIX i principis del XX, la música es gravava en discos de pissarra, un material terrós i fosc que permetia, únicament, gravacions de quatre minuts de durada. Això feia que els discos fossin d’un material molt pesant. De fet, el comú va enviar a la capital espanyola més de 1.100 quilograms en discos de pissarra. La invenció del plàstic va permetre fer els discos de vinil, un material molt més lleuger que la pissarra, i fabricar-los en sèrie. Va perfeccionar l’enregistrament de senyals de so i va ampliar la capacitat de cançons registrades i la seva durada. Això no només va popularitzar el consum de la música, sinó que també va afavorir el col·leccionisme i l’emmagatzematge dels discos com a peces històriques, úniques i d’interès cultural. L’arxivera laurediana, Laia Farrés, va explicar que la col·lecció es tracta d’un material valuós amb més d’un segle d’història i que “segurament, haurà passat per moltes generacions abans que la seva i, ara, després de la seva”. L’arxivera va afegir que el material “no pot estar sota clau” i ha d’estar a l’abast del públic. “El comú no s’ho pot quedar, perquè és un bé públic, és per això que hem buscat una alternativa per a donar-li una segona vida”, va afegir Farrés en relació amb l’entrega dels discos.