Un vincle infranquejable

“Quan expliques que ets del GEL a algú que també hi hagi anat, de seguida trobes que tens un vincle especial amb aquella persona”. Lluís Baella, un dels primers monitors que va conformar el Grup d’Esplai Lauredià creat a finals de la dècada dels vuitanta, sap molt bé de què parla: “Són tants moments feliços compartits i tanta la il·lusió que ens unia”. I segurament va ser el desig de revifar aquella il·lusió el motiu que tants integrants d’aquell esplai es retrobessin aquest dissabte a la cota 2.000 de Naturland.

“Ha vingut molta colla, una vuitantena llarga” va explicar Baella, orgullós de la foto de grup on es pot observar el nombre de persones, tot afegint que “ha estat molt emotiu i bonic”. Unes paraules senzilles però significatives d’una trobada que s’havia preparat amb molta dedicació: “Vam preparar una exposició amb tot el material que s’havia conservat a l’arxiu del comú: des de fotografies a samarretes, cançoners, cartells, memòries, i fins i tot els documents de quan preparàvem les activitats on constaven els objectius”, el grup fins i tot va demanar que els convidats participessin en l’exposició amb fotografies pròpies.

Així, els primers moments de la trobada van ser una exclamació contínua de retrobaments, records i abraçades. “Moltes de les persones que avui han vingut tenien deu anyets i ara ens venen amb els seus fills”, va explicar Baella gairebé incrèdul. El moment culminant va ser a les dotze del migdia amb la inauguració de l’exposició i la projecció d’imatges, on també van ser presents els cònsols de la parròquia Josep Majoral i Mireia Codina i els consellers Rossend Duró i Sònia Carrillo. Tampoc va mancar a la cita el mossèn Pepe, ja que la rectoria havia estat una de les primeres a recolzar el grup en el seu naixement.

Passat aquest primer impacte de nostàlgia, tots els que havien conformat la colla van compartir el dinar, moment d’actualitzar vides i comprendre els destins de cadascú, per compartir encara una bona estona de cants i jocs a l’entorn natural “del terreny on acostumàvem a fer acampades”, va explicar Baella, que va afegir que aquell retrobament els havia fet adonar dels dos elements que havien forjat una unió indissoluble al llarg dels anys: “D’una banda, generositat i altruisme. Tots els projectes els feien des del voluntariat, i d’altra banda, il·lusió i alegria de participar, de veure’ns, de compartir. L’esplai era gent, famílies, eren experiències, sortides, valors”. Per a Baella, la llàstima és que amb els anys l’agrupació no continués endavant, “tant de bo trobéssim el relleu generacional perquè a la parròquia manca una entitat com la que havíem creat”. Malgrat això, el retrobament va deixar tan satisfets els integrants que no descarten la possibilitat de realitzar una segona trobada en algun moment: “No tothom ha pogut venir, així que seria bo fer-ne una altra per reunir tothom i que aquesta no sigui l’última”, va desitjar Baella.