ESCALDES-ENGORDANY
El comú defensa la compra del terreny de Casa Sabater
Un informe del comú destaca la importància “estratègica” de la propietat per salvaguardar la vall de “possibles infraccions urbanístiques”
L’adquisició per part del comú d’Escaldes-Engordany i del Govern del terreny de Casa Sabater permetrà protegir la vall del Madriu-Perafita-Claror de l’accés rodat i de “possibles infraccions urbanístiques”. Aquest és un dels arguments principals a favor de la compra de la propietat continguts en l’Informe sobre el valor excepcional i estratègic de la parcel·la Prat i Borda del Sabater, document intern del comú escaldenc a què el Diari ha tingut accés. El terreny, de 8.731 metres quadrats de superfície, ha estat adquirit conjuntament per les dues administracions per un total de 825.000 euros. La propietat, en què no es pot edificar, estava peritada per 420.000 euros.
Per al comú, la compra de la parcel·la no és “una adquisició qualsevol”. Es tracta, assenyala l’informe, d’un “acte de gestió sostenible de la vall del Madriu-Perafira-Claror com a bé patrimonial comú” que permetrà conservar “l’autenticitat i la integritat d’aquest territori per a les generacions actuals i futures”.
El terreny, a més, confina amb les dues altres parcel·les de propietat comunal i, per tant, obre la possibilitat de “conformar un conjunt d’espais comunals i d’ús públic en un lloc estratègic, com és l’entrada de la vall”. L’informe també apunta que Casa Sabater voreja el tram empedrat del camí de la Muntanya, “fet a mà segons la tècnica de la pedra seca” i “conservat fins a l’època actual”. El document intern del comú recorda que l’ofici i la tècnica de la pedra seca han estat declarats patrimoni cultural immaterial per la Unesco i sosté que l’adquisició de la parcel·la “en facilitarà la preservació i conservació”. Cal afegir, en aquest sentit, que la Unesco “recomana recuperar camins i revitalitzar-los per facilitar la circulació a l’interior de la vall”.
L’adquisició del prat i la borda del Sabater s’emmarca, doncs, en l’estratègia del comú de consolidació del valor universal excepcional de la vall. Aquest terme, encunyat per la Unesco, fa referència a la “importància cultural i natural” del patrimoni mundial, “tan excepcional que transcendeix les fronteres nacionals”. Com a bé cultural, el Madriu és “un exemple eminent d’establiment humà tradicional, d’utilització tradicional del territori que és representatiu de la cultura i de la interacció humana amb el medi natural”.
L’informe recorda que la vall és també, segons la Unesco, un “paisatge cultural evolutiu”. És a dir, “un paisatge viu que conserva un rol social en la societat contemporània, estretament lligat a l’estil de vida tradicional i en el qual el procés evolutiu continua operant”. Aquest caràcter de paisatge evolutiu, assenyala el document del comú escaldenc, “pot ser alhora un factor de vulnerabilitat i de fortalesa”, ja que “és un territori vulnerable davant de possibles pressions socials i econòmiques que li podrien fer perdre el seu valor universal excepcional” i, alhora, “és un territori amb fortalesa” perquè “s’hi poden fer activitats que en facin un paisatge viu i amb la vitalitat necessària per ser llegat a les generacions actuals i futures”.
El terreny de Casa Sabater podria ajudar a assolir, doncs, dos objectius: protegir el Madriu del creixement urbanístic de la parròquia fent de zona tampó, d’una banda, i revalorar el patrimoni cultural de la vall, de l’altra.
L’informe recorda que la propietat inclou vestigis de béns immobles, com una cabana i una borda, “que podrien fer l’objecte d’una reconstrucció, si aquesta es considerés tècnicament viable”. A part d’això, el document recorda que a la vora de la propietat hi ha la captació d’aigua potable de Capesa, “element cabdal del benestar de la ciutadania”.
Finalment, l’informe recalca que la inversió s’alinea amb els principis del pla de gestió del Madriu, d’entre els quals destaquen el manteniment de l’autenticitat i la integritat del territori de la vall, el foment de la rehabilitació de les construccions patrimonials existents i el desenvolupament d’un accés responsable dels visitants a l’espai protegit.