Ganes de gaudir del pessebre vivent

La tornada del pessebre vivent a Escaldes-Engordany ha estat tot un èxit. Des del primer any de la pandèmia que la representació no es portava a terme i enguany es va reprendre amb pràcticament entrades exhaurides en les cinc funcions que hi va haver entre divendres i dissabte. Les novetats presentades van funcionar i van dotar l’espectacle d’una experiència única i diferent. El canvi d’ubicació, celebrat a l’espai tancat del Prat del Roure, va permetre incloure música en directe i projeccions audiovisuals que van generar diferents “estímuls en els espectadors”, tal com va esmentar la directora de l’espectacle, Irina Robles.

“Estem supercontents amb el resultat, el format a l’interior va agradar moltíssim, malgrat que el principi ens feia una mica de por perquè els canvis fan una mica de vertigen, però vam tenir una rebuda molt bona”, va explicar Robles l’endemà que s’executés l’estrena. “La gent tenia moltes ganes de pessebre”, remarcava la conductora de l’obra. Gairebé un centenar d’intèrprets van actuar en el que ha estat la setena edició d’ençà que es va recuperar la tradició l’any 2014. L’Elena González hi va participar per primera vegada fent el paper de pastoreta que brinda unes viandes amb codonyat a l’escena de l’adoració del naixement de Jesús. “Era una manera de fer parròquia, fa poc que soc a Escaldes-Engordany, era una activitat que podia fer amb el meu fill i és una manera de conèixer més persones i de passar-s’ho bé”, afirmava González sobre el motiu pel qual va decidir inscriure-s’hi. “Crec que és una tradició important, a mi m’agraden i em feia il·lusió formar part d’això”, agregava l’actriu aficionada. Des del mes de novembre tot l’elenc d’actors i actrius van començar els assajos. Al principi ho van fer per equips i en aquesta última setmana ja hi ha estat tothom. L’esforç i el treball van valdre la pena perquè “la gent va sortir contenta, amb el fet de tenir audiovisuals i que sigui una obra 360 és molt xulo. La sensació que vam tenir tots és que va anar bé”, va precisar González. Enguany l’escenografia era de 360 graus perquè es va impactar el públic amb diferents experiències, com la música en directe, les danses de l’Esbart Santa Anna, les actuacions repartides en diferents espais de la sala i a més de l’ús de les tecnologies amb projeccions en una de les parets, que servien d’acompanyament de la història principal. De fet, les imatges eren un homenatge a les edicions que es van plasmar anys enrere. “El que hem fet és agafar els moments, les escenes més entranyables o que formaven part de la memòria col·lectiva de participants i espectadors”, comentava la directora. En aquestes se’ls va aplicar unes tècniques que les van convertir en una espècie de dibuixos amb volum.