Els adversaris sempre canvien

Només tres dels vint cònsols majors del període constitucional que han optat a la reelecció s’han tornat a enfrontar al mateix adversari polític en la revàlida. Segons una anàlisi dels resultats de les set eleccions comunals celebrades des del 1993, el canvi de cares entre l’oposició ha estat la norma sempre que un cònsol s’ha presentat a les eleccions amb l’objectiu d’aspirar al segon mandat consecutiu.

La tendència s’ha mantingut inalterable fins fa ben poc. De fet, els primers comicis en què una figura de la minoria torna a presentar-se com a cap de llista i el cònsol major aspira a la reelecció són els del 2019. I ho són per partida doble.

El primer cas que s’observa per ordre cronològic i protocol·lari és a d’Ordino. En les eleccions del desembre del 2015, Josep Àngel Mortés, cap de llista de la coalició entre Acció Comunal d’Ordino i Demòcrates, va imposar-se amb 640 vots (58,66% de les paperetes vàlides) a Sandra Tudó, candidata de Liberals d’Andorra+Independents, que va obtenir 451 vots (41,34%). Quatre anys després, Mortés va presentar-se a la reelecció. Ho va fer amb la llista d’En comú per Ordino, que a part d’ACO, DA i independents, incloïa membres de Liberals i de Progressistes SDP. Entre els caps de llista de les candidatures que li disputaven el consolat hi havia Tudó, que aquesta vegada es presentava sota el paraigua de Movem Ordino (formació integrada, al seu torn, per membres del PS i independents). Enric Dolsa, amb Per Ordino, no vinculada a cap partit, i Jordi Balsa, amb Terceravia+Independents, també van presentar batalla. Mortés va ser reelegit amb 552 vots (44,95%). Per sota van quedar Dolsa, amb 302 vots (24,59%), Tudó, amb 281 (22,88%), i Balsa, amb 93 (7,57%).

El segon cas va registrar-se en les mateixes eleccions a Andorra la Vella. El 2015, quatre candidats es disputaven la majoria a la capital: Conxita Marsol (DA+Independents), Dolors Carmona (PS+Independents), Jordi Minguillón (Liberals+Independents) i Delfí Roca (Sentit comú, llista integrada, sobretot, per membres de Progressistes SDP). La candidata guanyadora va ser Marsol, amb 1.289 vots (35,74%). En els comicis del 2019, la cònsol major, ara cap de llista d’En comú per Andorra la Vella (candidatura formada per membres de DA, Liberals i Progressistes SDP), va ser reelegida amb 1.943 vots (51,21%). La segona candidata més votada va ser Carmona (PS+Independents), amb 1.457 vots (38,4%). La seguia Emi Matarrodona, cap de llista de Terceravia+Independents, amb 394 vots (10,38%).

El tercer cas i últim s’observa en les darreres eleccions comunals, les del passat 17 de desembre, a Sant Julià de Lòria. Fa quatre anys tres candidats s’hi disputaven el consolat: Josep Majoral (Terceravia+Unió Laurediana+Independents), Cerni Cairat (Desperta Laurèdia) i Joan Travessat (Units pel canvi). Majoral va ser escollit cònsol major amb 1.159 vots (48,58%). Encara no fa un mes Cairat, amb 1.357 vots (53,26%), va imposar-se a Majoral (1.047 vots, el 41,09% del total), aspirant a la reelecció, i a la tercera llista, Per Sant Julià, encapçalada per Antoni Miralles (144 vots, el 5,65%).

Majoral és l’únic cònsol major del període constitucional que no ha aconseguit la reelecció. Tot i que David Astrié era el cònsol major d’Andorra la Vella quan va presentar-se a les darreres eleccions comunals, no va ser fins al març del 2023 que va substituir Marsol, que va renunciar al càrrec per presentar-se a les generals de l’abril. Des del 2019 Astrié havia estat cònsol menor. Per tot plegat no l’incloem en el present còmput.