El Superior anul·la la sanció del comú pel retard del tanatori

La justícia ha donat la raó a l’empresa responsable dels treballs de construcció del Tanatori Nacional i les sales de vetlla d’Escaldes, que va dur als tribunals l’acta comunal de recepció provisional de l’obra. En el citat escrit la corporació sancionava l’empresa pel retard en l’execució de la construcció, que va sumar un total de 16 setmanes. Però hi havia una altra acta de recepció de l’obra, la del Govern, que també imposava una multa a l’adjudicatària de l’obra pel mateix motiu i amb la mateixa quantia. La Batllia va declarar nul·la de ple dret l’acta comunal. I ara, després d’estudiar el recurs que la corporació escaldenca va presentar contra la primera sentència, la sala administrativa del Tribunal Superior ha arribat a la mateixa conclusió i ha rebutjat l’apel·lació.

La corporació va recórrer contra la resolució de la primera instància al·legant que no s’havia sancionat dos cops l’empresa per la demora de l’obra, sinó que era una única multa que es va repartir entre les dues administracions concernides, en la part proporcional a l’import que havia abonat cadascuna pels treballs. També defensava que no era incompetent per aixecar aquesta acta, ja que el contracte li atribuïa diferents competències i que, de fet, era irrellevant que fossin dues de diferents perquè havien arribat “a les mateixes conclusions”. L’empresa afectada, al seu torn, apuntava que la recepció de l’obra era competència exclusiva del Govern i que, en conseqüència, l’acta comunal no era vàlida i l’administració parroquial havia de retornar les quantitats que havia rebut segons el document. “No és cert que la sanció fos cobrada pel comú en execució de l’acta del Govern”, esgrimien.

La sentència del Superior aclareix que les obres del tanatori no van ser fruit d’una contractació conjunta, malgrat que les dues parts finançaven la inversió (col·laboració que es va regular mitjançant conveni), sinó que l’òrgan responsable del tràmit –i així es reflectia en la documentació– era el ministeri d’Ordenament Territorial. Sí que s’establia, continua la resolució, que un representant del comú firmés les actes de recepció provisional i definitiva de l’obra, juntament amb un representant del ministeri i un de l’empresa. També que poguessin fer les anotacions que consideressin convenients als documents, així com participar en les visites als treballs. Però “aquesta intervenció, justificada pel fet que el comú participava en el finançament de l’obra, només suposa que en aquestes actuacions podia participar una representació del comú, a fi de posar en relleu i fer constar les observacions que considerés pertinents, però no li atribueix la condició de part contractant”.

NUL·LA

La resolució judicial sosté que “no es va aixecar, com corresponia”, una única acta de recepció provisional amb participació de les administracions general i comunal i del contractista, sinó que cadascuna ho va fer per lliure i imposant la mateixa multa, un 0,25% de l’import total del contracte per cada setmana de retard. I insisteix que el contracte no li permetia a la corporació aquesta potestat, ni a fer una acta de recepció provisional “independent i separada”, ni tampoc imposar sancions per demora, “que només podien ser decidides per l’òrgan de contractació, en aquest cas el ministeri d’Ordenament Territorial”. Per tant, conclou la decisió del Superior, “és obvi que l’acta impugnada incorre en un vici d’incompetència manifesta” i que s’ha d’anul·lar comportant “la devolució de les quantitats que la contractista hagi abonat al comú en base a aquest títol i per aquest concepte”.

Deixa clar, però, que en queda al marge l’acta aixecada pel Govern, que és “aliena a aquest procés”.