El concurs que no s'acaba

Més de sis anys després del concurs per adjudicar el servei de treta de neu del Pas de la Casa, el comú d’Encamp haurà de tornar a resoldre aquella concessió, valorant les ofertes que s’hi van presentar al seu dia. És al que l’obliga l’aute dictat el mes passat per la sala administrativa del Tribunal Superior en relació amb un litigi que s’arrossega des de fa anys a la justícia. L’adjudicació és de l’octubre del 2017 i la primera sentència, del setembre del 2019, quan la Batllia, prèvia demanda d’un dels licitadors, va declarar la nul·litat del resultat del concurs. Un any després, el Tribunal Superior va ratificar en part aquesta primera resolució, instant a fer una nova valoració de les ofertes i una nova adjudicació. Ara, el que ha valorat el Tribunal és si l’execució d’aquella resolució es va fer de manera correcta. I ha conclòs que no.

El 2022, a través d’un aute, la mateixa sala administrativa del Tribunal Superior va instar a la corporació a resoldre a qui corresponia aquella adjudicació. Un nou aute, aquest cop de la Batllia, hi insistia el juny de l’any passat i donava un mes al comú per fer el tràmit. Però la corporació va formular un recurs en contra argumentant que aquell contracte ja s’havia extingit i que havia fet la declaració de l’empresa a qui corresponia aquella concessió mitjançant un escrit a la Batllia que havia presentat el febrer d’aquell any.

El recent aute de la segona instància administrativa retreu al comú que la qüestió ja la va aclarir en la resolució del 2022. Llavors expressava que era insuficient fer una nova valoració d’acord amb els criteris de la sentència i que l’administració havia de fer un nou dictamen malgrat que el pas del temps impedís que la nova adjudicació fos efectiva. En aquest sentit, esgrimia que l’extinció del contracte no era una justificació que impedís una nova resolució del concurs, ja que “de la mateixa es poden derivar altres efectes, especialment respecte de les indemnitzacions que puguin correspondre al nou adjudicatari”. Així que el tribunal es torna a expressar en els mateixos termes: “No és suficient una mera declaració formulada davant de la Batllia, sinó que, com ja es va dir en l’aute precitat, el comú ha de dictar una resolució expressa, tal com disposa l’aute apel·lat”. I tenint en compte els antecedents, la sentència es mostra crítica amb l’actuació comunal. “La interposició d’aquest recurs s’ha de considerar temerària als efectes processals, ja que l’administració comunal mostra una actitud refractària al compliment de les resolucions judicials dictades en aquesta causa, tota vegada que les qüestions que ara planteja ja van ser resoltes en l’aute 10-2022”. És per això que la resolució també condemna a la corporació a assumir les costes del procediment, incloent-hi honoraris d’advocat i procurador, amb una quantia límit de 3.000 euros.

ELS FETS

L’origen del plet és el desacord d’una de les empreses licitadores amb la valoració que el comú va fer de les ofertes. I el Superior va donar la raó a la demandant. Concloïa que s’havien de tornar a examinar un parell de valoracions, entre les quals la que puntuava l’adjudicatari final del concurs per tenir experiència prèvia al Pas de la Casa fent aquesta tasca. La sentència va indicar que el plec de bases assenyalava que es puntuaria l’experiència prèvia en treballs iguals o similars als del concurs, però que en cap cas es feia referència que aquesta experiència s’havia de tenir al Pas. Per tant, s’instava el comú a fer una nova valoració d’aquest aspecte puntuant de la mateixa manera la trajectòria prèvia en treballs de la mateixa tipologia, obviant-ne el lloc.