Cairat defensa que no vol desfer els projectes de l'últim mandat

“No hi ha una voluntat de desfer les accions de l’anterior corporació”, va afirmar ahir Cerni Cairat, cònsol major de Sant Julià de Lòria. Amb aquestes declaracions el dirigent de la parròquia laurediana va negar que l’actual comú s’estigui carregant els projectes impulsats durant el darrer mandat per l’excònsol Josep Majoral. Cairat ho va manifestar després que ahir a la sessió de comú anunciés que canviarà la proposta de dinamització del comerç o que fa uns dies rebutgés fer la passarel·la a la plaça Rocacorba. “Sent minoria en l’anterior mandat, hi ha projectes que hem defensat i d’altres que hem qüestionat, i penso de manera coherent que aquells que hem qüestionat els replantegem o directament no els tirem endavant”, va comentar Cairat, qui també va agregar que a “altres projectes evidentment hi donarem tota la continuïtat que puguem, aquells que vam considerar positius en el seu dia per a la parròquia”.

Una de les iniciatives que volen replantejar és el projecte de dinamització del comerç que va engegar Majoral. L’actual cònsol major va explicar que el desenvolupament de l’aplicació tecnològica, que havia de servir per revitalitzar el comerç, “és una proposta que dels tres estudis de dinamització comercial que es van encarregar durant el mandat anterior, en cap d’aquests estudis figurava aquesta proposta com una eina de millora i dinamització del comerç local”. A més, segons el polític, es preveia una despesa de 200.000 euros anuals per al programa de dinamització i d’uns 100.000 més per al desenvolupament de l’aplicació, per la qual cosa acabava pujant a una quantitat total de 300.000 euros. Davant d’això, i com que “no figurava en aquests plans de dinamització comercial, vam considerar-ho no prioritari en aquest cas”, va comentar Cairat. En aquest sentit, el líder de Desperta Laurèdia va destacar que les accions que es volen engegar són les que es recullen en els estudis i informes tècnics que s’han anat encarregant al llarg d’aquests anys, i aquests fan referència la necessitat de millorar els serveis de la parròquia i l’entorn urbà per tal de poder dinamitzar el comerç.

L’oposició va lamentar el canvi. “És un projecte que volíem fer a consciència, a causa del moment que està vivint el poc comerç que queda a Sant Julià”, va afirmar la consellera Mireia Codina, en substitució de Majoral, que estava de baixa i no va poder acudir a la sessió comunal. Codina va defensar que es volia fer una iniciativa “consistent i que perdurés en el temps, i aquesta corporació ha decidit parar aquest projecte”, va comentar la número dos d’Unió Laurediana+Demòcrates+Acció.

Una altra transformació que s’aplicarà són les dades recollides pel passat govern local, que va recopilar-ne de 300 establiments diferents. La consellera de Turisme, Judith López, va argumentar que les “dades les volem actualitzar perquè són ambigües” i, a més, no estan digitalitzades. Cairat va exposar que no s’han estudiat totes les empreses que hi ha censades a la parròquia, ja que n’hi ha 1.035. “Necessitem la fotografia de cada àmbit d’activitat econòmica d’aquestes empreses per tal de prendre les millors decisions”, va assenyalar. L’oposició va voler posar en relleu que entre el miler d’empreses hi ha molts despatxos i que són uns 300 els comerços “que tenim a peu de carrer en les diferents avingudes”, va dir Codina.