REPORTATGE
Una cursa contrarellotge
Ens endinsem entre els comerços petits del centre històric per observar com sobreviuen amb la realitat creixent de les grans superfícies que s’estableixen al país.
L'obrador de la floristeria Magnòlia Flors.
Els timings actuals cada vegada van més de pressa i el comerç n’és el principal indicador. Els negocis de fast food han anat a l’alça al país amb cadenes comercials amb noms que segurament ja són comuns en el nostre llenguatge diari com el Mc Donald’s, el Burger King o el Viena, entre altres negocis que estiren la llista. La necessitat de posar-ho tot en un únic espai i agilitzar la compra es presenta com una realitat que ha vingut per quedar-se. Al país existeixen supermercats com l’Andorra 2000 o el Caprabo i els centres comercials no es queden enrere com el de l’Illa Carlemany o el Pyrénées Andorra. Les grans superfícies comercials no aturen el ritme agosarat, però què en sabem, dels petits comerços que fa anys que estan servint producte local i de proximitat i ara aquesta fugacitat els empeny contra les cordes?
El centre històric del país conserva uns quants establiments que subsisteixen als canvis i desafien els ritmes de producció establerts per la indústria actual, són els comerços que aixequen cada dia les persianes dels seus locals amb la voluntat de trobar-se amb les mateixes cares de fa anys, les úniques botigues que tenen un client fidel que fa anys que decideix fer-los negoci. La Puspa és la propietària del Lotus, una botiga de souvenirs, tabacs i complements de tota mena afincada al Carrer Dr. Nequi del nucli antic amb cinquanta anys d’història. Ella fa cinquanta-tres anys que va arribar al país i va ser la primera família índia en instal·lar-se a la capital. La Puspa, de 80 anys, porta tota una vida rere el taulell i ens explica que “el barri està mort i molts establiments han tancat” i reclama al comú que disposi de més enllumenat públic al carrer perquè una vegada es pon el sol, queda fosc i no convida a passejar-s’hi, aspecte que tampoc propicia la compra.
Un altre exemple de negoci petit és la floristeria de la Carme Coscullano. Magnòlia Flors, una floristeria al carrer la Llacuna amb dotze anys de trajectòria que per fer front a la voràgine de les grans superfícies va decidir modernitzar-se i crear una pàgina web de l’establiment per arribar a un altre públic. Tanmateix, han decidit oferir servei a domicili per tot el Principat: “El gran avantatge del petit comerç és que oferim un tracte pròxim i personal al client que els grans centres no poden oferir”, afegeix Coscullano.
Així mateix, però en un altre barri, concretament a l’avinguda de Tarragona trobem la sabateria de l’Àlex Asensi, Calçats Jamaica, venent sabates des del 1985. El propietari considera que el país està en una situació complexa, començant per l’habitatge. “Molts clients que ens feien negoci han hagut de marxar del país perquè l’habitatge ha fet un salt quàntic respecte al lloguer” i això significa que afecta el poder adquisitiu dels clients, la qual cosa provoca, en lloc de comprar unes sabates noves, les portin a arreglar. “Estem tocats de mort”, afegeix Asensi que valora que la gent que està venint a viure al país són gent amb un poder adquisitiu alt i que mirarà abans per les grans marques.
Per altra banda, la zona del centre històric té a les entranyes restaurants de molts anys i alguns de nous que venen amb ganes de revifar el barri. És el cas de la Taverna d’en Reymond, un duet format per l’andorrà Reymond Escalante i l’ebrenca Maria Bratu, que van obrir el local l’any passat amb ganes de dinamitzar el nucli antic. Ells ofereixen un producte fresc del Delta de l’Ebre i s’han obert a les xarxes socials per donar-se a conèixer.
En canvi, la Conxita Martínez, del restaurant Ca la Conxita de 40 anys d’existència ens explica que “entre els restauradors compartim la clientela i ens recomanen els uns als altres”, deixant de banda la competència per fer xarxa. I en la mateixa línia hi trobem la Carnisseria Saboya, de 50 anys, el propietari de la qual, en Ramon Casal, ens explica que “aquests últims dos anys hi ha hagut un moviment de preus brutal” i que s’hi han hagut d’adaptar oferint un bon producte a un preu assequible.
Els comerços petits continuen fent-se espai entre els grans. I nosaltres, comprem local?