Homenatge a Bartomeu Rebés

El comú d’Andorra la Vella va homenatjar ahir a la tarda la figura de Bartomeu Rebés Duran a la plaça que fins ara ha portat el cognom familiar (plaça Rebés) i que imminentment passarà a denominar-se amb el nom complet d’aquest important mecenes (plaça Bartomeu Rebés Duran). Així, el record i el reconeixement a aquest empresari de grans conviccions culturals és més directe i queda més tancat.

VISIÓ I COMPROMÍS

Durant l’acte, Sergi González, cònsol major de la capital, va voler repassar la contribució de Rebés a la comunitat: “Va demostrar compromís amb el benestar i el desenvolupament de la parròquia i del país, i va tenir un paper impulsor rellevant en el naixement de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, l’Editorial Andorrana, l’Orfeó d’Andorra i el Futbol Club Andorra, entre altres institucions.” González, que va presentar Rebés com “un home de gran visió i generositat, exemple d’altruisme i dedicació”, va recordar la cessió del terreny –el 1955– que avui és la plaça commemorativa. Segons el cònsol major d’andorra la Vella, aquesta cessió denota “la importància que donava Rebés als espais públics com a nucli d’unió i cohesió entre la ciutadania”.

“[Rebés] Va ser un home de gran visió i generositat, exemple d’altruisme i dedicació”Sergi González, Cònsol major d'Andorrala Vella

A banda, però, de l’assistència de les autoritats, l’acte també va comptar amb la presència de la família de Rebés: fills, nets i altres familiars. La filla gran va rememorar “un pare compromès amb Andorra, sobretot amb Andorra la Vella”. “Cal remarcar el seu interès per recollir capítols significatius amb l’edició de nadales amb l’Editorial Andorra i l’esforç per desenvolupar la música clàssica al país”, va dir la filla, que encara va recordar el paper de cònsol de la capital de Rebés el 1968.

“Va ser un pare compromès amb Andorra, sobretot amb Andorra la Vella”Montserrat Rebés, Filla de Bartomeu Rebés 

LITERATURA I MÚSICA

Una de les grans contribucions de Rebés, també empresari, va ser la fundació, juntament amb Jaume Aymà, de l’Editorial Andorra el 1967. Una casa d’escriptors central durant el panorama literari de la postguerra espanyola perquè va donar sortida editorial a autors exiliats com, per exemple, Max Aub, Rosa Chacel, Ramón J. Sender o Francisco Umbral.

L’acte d’homenatge va acabar amb una interpretació d’Oblivion, d’Astor Piazzolla, a càrrec de Gerard Claret, antic alumne de Rebés a l’Institut de Música d’Andorra la Vella, i una jove estudiant de la nova fornada de l’escola. Sobre la creació de l’Institut de Música d’Andorra la Vella, Claret va voler destacar la contribució del mecenes: “Una institució tan important per al panorama educatiu i cultural del país difícilment s’hauria creat sense la figura de Rebés.” L’escola de música, per cert, tal com va anunciar el cònsol major, pujarà de categoria i serà pròximament conservatori.