REPORTATGE
L’adeu al cònsol taxista
Pere Rossa va morir diumenge a Canillo, parròquia on se’l recorda per haver estat al capdavant del comú en tres etapes i, també, pel seu inseparable Mercedes llarg, exposat al Museu de l’Automòbil.
Pere Rossa, a la dreta
En Peret de cal Mangautxa. Així recorda la casa Toni de Canillo, els germans advocats i polítics Jordana, Pere Rossa Naudi, de la casa pairal, excònsol major de la parròquia en tres etapes i que diumenge va morir a l’edat de 93 anys. “Era un home afable i correcte, que es feia apreciar per tothom”, comenta l’excònsol major més jove de Canillo, Xavier Jordana (1982-1986), veí a tres cases de distància de Rossa. El seu germà, l’actual president parlamentari de DA, Jordi Jordana, també el recorda amb bones paraules. “Era una persona molt atenta i molt seriosa”, va comentar el demòcrata que, com el seu germà gran, el defineix com “un home molt andorrà, de tradicions”. Però si hi ha un detall que els dos germans –i segurament tots aquells que el van conèixer– rememoren al seu costat, inseparable d’ell, és el seu vehicle, un Mercedes fosc i llarg, amb el qual exercia la seva professió: taxista.
“Aleshores només hi havia dos taxistes, un que anava a Barcelona i l’altre a Tolosa. En Peret de cal Mangautxa anava cada dos dies a Tolosa”, comenta el gran dels Jordana, que explica que el vehicle viu avui dia dins les parets del Museu de l’Automòbil. “Va arribar a fer un milió de quilòmetres, era molt curós amb el seu cotxe, el cuidava molt”, apunta el petit dels germans.
Pere Rossa, al centre, amb el bisbe Martí. A sota, el seu vehicle.
Pel que fa a la seva trajectòria política, Rossa va ser cònsol major de la parròquia entre 1970-1971, 1976-1977 i 1978-1979, quan els mandats eren de dos anys. “Aleshores, era molt complicat poder fer grans projectes o obres perquè no hi havia diners com ara”, assenyala el seu homòleg Xavier Jordana. Tot i això, lluny de la globalització i la interconnectivitat actual, Rossa era un home que feia política activa des de la persona i la paraula. “A ell li agradava molt la reunió de cònsols, era un polític que exercia el càrrec des de la proximitat”, va indicar el canillenc, afegint que “sempre estava al servei del client, tant al cotxe com al comú”. El gran dels Jordana comparteix que, durant un dels mandats de Rossa, ell havia de refer una era de la seva propietat. “Em va atendre a tota hora”, manifesta.
“Sempre estava al servei del client, tant al cotxe com al comú. Feia política de proximitat”
“Era una persona molt atenta i molt seriosa. Un home molt andorrà, de tradicions”
Precisament en els seus mandats destaquen dues fites. La primera se situa quan es van establir les bases físiques, al costat del Copríncep de llavors, el bisbe Joan Martí, de la casa de colònies del projecte AINA, del qual el gran impulsor va ser mossèn Ramon de Canillo –amb qui guardava una gran amistat, segons indica l’excònsol. La segona va ser la visita del llavors president de la República francesa i Copríncep francès, Valéry Giscard d’Estaign, el 1978. No obstant això, el seu vessant humà és el que perviurà. “Recordo que un any va nevar molt i ell, com que vivia davant de l’església, on hi havia la tapa de registres de l’aigua potable, va tancar l’estolador per on passava l’aigua i aquesta va sobreeixir al carrer. En 15 minuts ja no hi havia neu”, explica l’excònsol. L’últim adeu se li dona avui, 2 de juliol, a les 11 hores a l’església parroquial.