ACORD DE LA JUNTA DE GOVERN
Els cònsols i consellers de Canillo es van apujar el salari al juny
El comú justifica l’increment perquè la retribució dels càrrecs electes estava congelada des de feia 11 anys.
El cònsol de Canillo, Jordi Alcobé.
Primer va saltar la notícia de l’increment de sous generalitzat a Escaldes-Engordany, tant del personal com dels càrrecs electes, un 10% que s’ha de sumar a l’IPC que es va aplicar a inici d’any. A Ordino, l’equip de govern s’ho està rumiant i serà una auditoria la que faciliti la decisió, ja que la majoria també considera que els salaris estan desfasats en relació amb altres parròquies. I el que no havia sortit a la llum pública –se suposa perquè no hi ha una oposició que fiscalitzi la gestió de l’equip de govern– és que el comú de Canillo també va aprovar el 19 de juny una millora salarial, abans que l’escaldenc.
En aquest cas, segons va justificar ahir el comú en resposta al Diari, la regularització es va fer a través de la junta de govern: “La variació ha consistit bàsicament en l’augment dels IPC no incrementats en els darrers anys”, és la raó esgrimida per la majoria de Demòcrates. La pujada, segons es va precisar des de la corporació, ha estat d’un 9% en el cas dels dos cònsols i d’un 8,16% en el dels consellers. L’explicació, segons aquestes fonts oficials, és que la regularització no s’havia fet des de feia onze anys amb els sous dels cònsols i els consellers, “congelats durant aquest període”.
“El fet que s’apugi el sou dels càrrecs electes no ajuda a honorar la tasca dels polítics”
En concret, s’incrementa la partida en 19.737 euros des del maig fins al desembre vinent. “S’ha tingut en compte la banda baixa de la nova graella salarial dels comuns pel que fa als sous d’aquests càrrecs electes”, es remarca des del comú canillenc. L’aprovació havia passat desapercebuda perquè, a diferència d’Escaldes, s’havia de validar a la junta de govern i no va ser necessària l’aprovació a través d’una sessió del comú, ja que no afecta els treballadors públics.
Els dirigents escaldencs, en canvi, tenien l’obligació de disposar de l’aval del ple, ja que es va tractar d’un increment generalitzat, no únicament dels càrrecs electes, sinó de tota la plantilla. Precisament el fet que s’hagi fet de manera lineal i no esglaonada en funció de les remuneracions ha estat un dels punts que més controvèrsia ha generat.
Ordino, per la seva banda, es planteja –si finalment hi ha acord– un increment que també beneficiï els treballadors. Els arguments són similars: els salaris han quedat desfasats, és complicat cobrir els edictes per falta de candidats i hi ha una rotació de personal entre els comuns precisament per l’al·licient que suposa tenir una major remuneració. Pel que fa als càrrecs polítics, el denominador comú és que fa temps que no s’actualitzen els salaris i la comparativa amb altres corporacions on cònsols i consellers estan millor pagats.
Precisament el ministre portaveu, Guillem Casal, es va referir ahir en la roda de premsa setmanal després del consell de ministres a l’increment salarial, però només amb referència al comú d’Escaldes, al qual va dedicar una sèrie de desqualificacions importants. Casal va considerar que l’augment dels salaris base aprovat a Escaldes-Engordany no respon a una anàlisi aprofundida i que, a més, s’ha volgut fer per la porta del darrere. “Em remeto al comunicat que van fer els consellers de la minoria recordant que estan en desacord amb aquesta mesura lineal que no respon a una anàlisi empírica que sí que és el que ha fet el Govern i que, a més a més, de manera sibil·lina o secreta s’inclogui un augment del 10% dels salaris dels polítics”, va manifestar el portaveu de l’executiu, que va respondre també al suggeriment de la cònsol major escaldenca, Rosa Gili, que es faci una reflexió aprofundida sobre els efectes no desitjats de la Llei de funció pública i la mobilitat entre administracions. El ministre va apostar per una reflexió “el màxim d’objectiva possible”. A més, va apuntar que el fet que s’apugi els sous dels càrrecs electes “no ajuda a honorar la tasca dels polítics”.
ESTUDI
El portaveu de l’executiu va manifestar que abans de procedir a cap increment el que cal és tenir “una base jurídica, empírica per no hipotecar-nos”, i va recordar que precisament l’executiu en la legislatura anterior va encarregar un estudi sobre els llocs de treball per tenir-ne la descripció i que hi hagués un nivell associat, la qual cosa ha portat a algunes revaloritzacions. El que va descartar, però, és que hi pugui haver un augment lineal. A més a més, va remarcar que els sous també es van revalorar un 3% en “la sortida de la pandèmia en un context de pèrdua del poder adquisitiu” més enllà de l’increment que es fa de l’IPC.
Quant a la reflexió sobre la fuga de talent o les dificultats per trobar personal pel fet que unes administracions paguin més que d’altres, el ministre va assenyalar que s’ha de fer sobre dades objectives i va afegir que si Gili ha fet “aquestes afirmacions entenc que té uns estudis que les avalen” i que té dades sobre les diferències salarials entre administracions o avaluacions sobre els llocs de treball de la mateixa administració comunal. I va afegir que el Govern sí que ha fet aquest estudi, fent comparatives amb altres administracions, amb el sector privat i fins i tot amb altres administracions dels països veïns.