REPORTATGE
L’any de la consolidació
El festival de teatre de carrer, el FesTac, enceta la tercera edició amb un nou horari i una clara aposta pel talent local. L’objectiu és seguir arrelant i apropant l’art gratuït a la gent.
Un moment d’una actuació de l’edició anterior del FesTac.
A la cultura medieval cristiana el número tres simbolitzava el moviment continu i la perfecció de l’acabat. En un sentit menys holístic, però amb un rerefons similar, el festival de música al carrer, el FesTac, enceta la tercera edició entre el 13 i el 15 de setembre –amb noves dates, ja que les dues passades es van fer a l’octubre– amb la voluntat de continuar arrelant-se i democratitzant l’accés al teatre per a tothom.
“Pretenem que quedi al calendari, que la gent es guardi el cap de setmana, com amb el Jambo”
“Aquest tercer any és el de la consolidació, volem que el festival quedi al calendari, que la gent es guardi el cap de setmana com passa amb el Jambo, per exemple”, comenta la directora executiva del FesTac, Manuela Perpiñán, que reivindica com de “meravellós” és fer teatre en llocs no convencionals. “Tenim música i dansa, però en el teatre hi ha gent que no el té tan a prop”, diu Perpiñan, que afegeix que “en especial en el teatre de carrer encara hi ha molt desconeixement”. A més, matisa que fer teatre al carrer no és treure’l de la sala teatre, és un cos amb vida pròpia.
“Volem que els artistes que es dediquen al teatre tinguin el seu espai. Apostem pel talent local”
En aquest sentit, un dels que seguiran sent els pilars és la gratuïtat dels espectacles. “La gent agraeix que sigui gratuït i nosaltres volem apropar-nos a tothom, tant a les famílies com als joves i els més grans”, apunta la directora, que referma el compromís del festival amb Andorra perquè “volem que sigui per a la gent del país”. De fet, destaca “la bona acollida” que van tenir les dues primeres edicions, respecte a les quals hi ha dos canvis substancials. Per una banda, el canvi de data, que s’avança al setembre per reduir riscos amb possibles ensurts meteorològics –tot i que no s’ha hagut de cancel·lar cap esdeveniment en el passat– i, també, perquè esperen que, amb el retorn de vacances i la represa a la rutina, més gent s’hi aplegui. Per altra banda, l’aposta pel talent local. “Aquest any volem apostar molt pel talent andorrà, que n’hi ha molt, però no tenien un lloc on mostrar-lo”, afirma Perpiñán, que considera el festival l’espai idoni per ocupar aquest buit. “Volem que tots els artistes que es dediquen al teatre de carrer tinguin el seu espai”, hi afegeix.
Aquesta voluntat de servir com a aparador per al talent també respon a una expectativa de qualitat del mateix festival, el qual vol aspirar a més professionalitat, tant dels organitzadors com dels artistes. Pel que fa a la primera part, l’objectiu es compleix amb escreix. Perpiñán s’ha rodejat d’un equip de professionals que compta amb Anna Frases a la direcció de producció, Sergi Vallés a la direcció artística, Juli Peña com a project manager i Juanma Casero com a director, regidor i responsable tècnic. Precisament va ser Casero, juntament amb Irina Robles, amb qui condueixen l’Animal Teatre d’Escaldes, a qui la directora atribueix la responsabilitat d’haver-li generat “inquietuds artístiques” per tirar endavant el festival. La relació de Perpiñán amb el món del teatre ve de deu anys enrere, quan aterra a l’Animal Teatre de la mà de Robles, qui la va empènyer a deixar la butaca del públic i aterrar a l’escenari. “Jo sempre havia acudit com a espectadora al teatre, però la Irina i el Juanma han sigut els que m’han creat la passió pel teatre, tot i que sempre he actuat de forma amateur”, manifesta. Perpiñán treballa, professionalment, com a administrativa.
La directora executiva del FesTac reconeix que una font d’inspiració és el Fira de Tàrrega d’arts de carrer. “Indiscutiblement, ens hem emmirallat amb Tàrrega, jo mateixa soc una assídua al festival”, comenta, preguntant-se que “si una persona com jo que és d’Andorra baixa i puja el mateix dia i fa dues hores cada viatge, com seria tenir-ho a Andorra?”. A més, creu que “era una aposta que s’havia de fer”.
Tot i que la prudència i la consciència de la realitat els fa tocar de peus a terra, Perpiñán és ambiciosa perquè a l’horitzó el FesTac creixi, s’expandeixi i, per què no, surti de les mateixes fronteres del Principat. “El que volem és consolidar, però amb passos ferms, fins on arribi el festival”, apunta la directora executiva del FesTac, sobre el qual “no volem donar més del que no podem, però estic segura que podem donar més i això ha de ser de mica en mica”. D’aquesta forma, afirma que l’objectiu a llarg termini és “sortir fora d’Andorra”. Avui, a dos quarts d’onze del matí, presenten el programa del festival a la sala Sergi Mas.