Cerni Cairat valora positivament l'adjudicació de la primera fase del futur túnel de Rocafort

El Govern va avançar aquest dimecres en la roda de premsa setmanal posterior al consell de ministres que s’ha aprovat l’adjudicació de la primera fase del futur túnel de Rocafort: la construcció de les proteccions que han de protegir el vessant muntanya de la futura infraestructura amb una inversió d’1,9 milions. En aquest sentit, el cònsol major de Sant Julià, Cerni Cairat, ha fet una valoració positiva de l'anunci que es va fer ahir al Consell de Ministres sobre l'adjudicació de la primera fase del futur túnel de Rocafort. “Dona curs a una reivindicació històrica del poble de Sant Julià de Lòria”, considerava Cerni, a més ha considerat que suposa “un punt d'inflexió del greuge que hi ha hagut de manca d'inversió en infraestructures a la parròquia”. En aquest sentit, Cairat ha donat les gràcies al Govern i també als consellers generals de la parròquia “pel treball i el tarannà dialogant que van tenir per arribar a aquest acord”.

Per a l’executiu, completar la desviació laurediana ha de ser un projecte clau per descongestionar el centre de la vila i millorar la qualitat de vida dels andorrans. El tram pendent és el que queda entre la plaça Laurèdia i el carrer Isidre Valls, que suposa la construcció d’un túnel que passaria per darrere de l’edifici Riera i alliberaria l’avinguda Rocafort d’un important volum de trànsit que complica les entrades i sortides a l’aparcament de l’immoble.

Precisament a aquest fet s’ha referit el cònsol en dir que “justament una de les reivindicacions era pels veïns que viuen en aquesta zona, ja que l’avinguda Francesc Cairat suporta ara mateix tot el trànsit d’entrada per la frontera sud i també el de sortida”. 

Les fases 3 i 4 obres d’aquesta infraestructura – l’actual túnel de la Tàpiaes van començar a construir durant el segon consolat de Josep Pintat (2008-2011) i des de llavors l’acabament de les dues fases restants ha estat reclamat pels mandataris comunals posteriors sense èxit fins a la data d’avui. A més, quan es va presentar el projecte en el seu conjunt a principis del segle XXI, va generar moltes controvèrsies amb detractors i partidaris que van convertir un equipament cabdal per a la parròquia i el país en general en un tema tremendament polititzat amb Comú, Govern i plataformes ciutadanes al mig del debat.