Els comuns van tancar l’any amb un deute de 70 milions d’euros

Els comuns van tancar l’exercici del 2023 amb un endeutament de gairebé 70 milions d’euros. Segons destaca l’últim estudi econòmic de la Cambra de Comerç, aquesta xifra representa un descens del 10,6% respecte de les dades del 2022. També cal remarcar que és la més baixa de la sèrie històrica, que comença el 2007. L’estudi recalca, a més, que tots els comuns es mantenen per desè any consecutiu per sota del límit d’endeutament que fixa la Llei de finances comunals, és a dir, amb uns percentatges inferiors al 200% de la mitjana d’ingressos dels últims tres anys.

La participació dels comuns en el deute públic total –la suma del deute de les corporacions locals i de l’administració general– és del 5,6%. La xifra també suposa un mínim històric, se situa molt per sota del pes dels comuns en la despesa pública no financera de les administracions (el 27% del total) i tan sols equival al 2% del producte interior brut andorrà. “Tot plegat significa que en termes relatius els comuns estan força menys endeutats que el Govern, una situació inversa a la que hi havia abans del 2013, gràcies als esforços de consolidació fiscal fets els darrers anys i a la millora del seu sistema de finançament”, assenyala l’informe.

Si s’analitzen les dades per parròquies, s’observa que la caiguda de l’endeutament ha estat generalitzada. L’única excepció és Canillo, on el deute va passar de 810 euros per càpita el 2022 a 986 el 2023 –un increment percentual del 36,5%–. Les reduccions més importants es registren a Escaldes-Engordany (-52,3%), Andorra la Vella (-14,8%) i la Massana (-14%).

Pel que fa a la distribució del deute en termes absoluts, Encamp i Andorra la Vella concentren cada una al voltant d’una quarta part del deute total dels comuns. A l’altre extrem, les parròquies amb el volum de deute públic més baix són Canillo (8,2%) i Escaldes-Engordany (3,7%). Per habitant, els comuns amb un nivell més elevat d’endeutament són Ordino i Encamp, amb 2.009 i 1.379 euros de deute per càpita, respectivament. La resta tenen un nivell de deute per habitant inferior als 1.000 euros. El que el té més reduït és Escaldes-Engordany, amb 167 euros per habitant. De fet, el comú encapçalat per Rosa Gili s’ha fixat l’objectiu de tancar el 2024 amb un endeutament zero.

Tal com recorda l’informe, en els últims 10 anys els comuns han estat capaços de reduir significativament la participació en el deute públic total. Segons el mateix estudi econòmic de la Cambra corresponent a l’exercici del 2011, aleshores les corporacions locals van tancar l’any amb un deute de 238,9 milions d’euros, una xifra que gairebé multiplica per cinc l’actual. Fa 13 anys l’endeutament comunal representava el 23,7% del deute públic total i el 9% del PIB.

SUPERÀVIT

Si s’agrupen les dades d’ingressos i despeses de les set administracions comunals, el resultat és positiu (781.000 euros). El volum d’ingressos va assolir la xifra de 212,5 milions d’euros, mentre que les despeses van ser de 211,7 milions. El 2023 va ser el quart any consecutiu en què els comuns van tancar l’exercici en números negres. Tot i això, el 2022 el superàvit va ser força superior (19,3 milions d’euros).

La situació financera dels comuns és heterogènia. Escaldes-Engordany (-5,2 milions), Sant Julià de Lòria (-5,4 milions), Canillo (-3,8 milions) i Encamp (-0,2 milions) van presentar el 2023 un saldo pressupostari negatiu, a diferència de l’any anterior, en què van tenir superàvit. D’altra banda, els comuns d’Ordino, la Massana i Andorra la Vella van tancar amb números bastant més positius que l’any anterior –el 2022 el saldo pressupostari va ser d’1,7, 5 i -5,3 milions d’euros, respectivament, mentre que el 2023 va ser de 5,1, 6,1 i 4,2 milions–.