“El problema és que la majoria actual a Sant Julià no té projecte”

Josep Majoral fa balanç del primer any com a conseller del grup de la minoria al comú de Sant Julià de Lòria.

Què és el que faria d’una altra manera si fos cònsol?

Si el que em preguntes és quins projectes del comú abordaria de manera diferent, et preguntaria a quins projectes et refereixes. El problema de la majoria actual és que no té projecte. El fil conductor del darrer consolat era el creixement econòmic gràcies al desenvolupament del sector universitari. Vam deixar sobre la taula l’oferta d’uns inversors per construir i gestionar la residència, tan demanada per les universitats. Aquesta gent explotava el negoci a risc seu i només va presentar un pla de negoci. Sense ni tan sols consultar-ho amb els promotors, van decidir que això no anava endavant. Queda clar que no creuen en el creixement al voltant de la universitat. Si hi haguessin cregut, s’haurien assegut amb aquesta gent per mirar de trobar punts d’entesa. Quin és el projecte de creixement d’aquest consolat? Si en té, encara no n’he vist ni en sé res.

Fa una setmana el cònsol major, Cerni Cairat, va acusar-lo de “reprovable i immoral” per haver col·laborat en un projecte immobiliari d’inversió estrangera a l’antiga fàbrica de la Catsa. Considera justos aquests retrets?

No, no els considero justos i ni tan sols estan fonamentats amb informació real.

En aquell consell de comú va votar a favor d’incloure l’edifici de la Catsa i el conjunt de la fàbrica Reig en el catàleg de patrimoni comunal, però va considerar precipitada la proposta. Per què?

Sí, és una proposta precipitada perquè la història de la indústria del tabac és molt més que dos edificis. Si es vol fer un projecte cultural cal que es plantegi des d’un punt de vista més global.

El convencen les decisions preses pel comú amb relació a Naturland?

No, no em convencen. Penso que en els últims quatre anys havíem pres un bon camí. En aquest període s’ha reduït el deute el 40% i s’ha ajustat el nombre de visitants a la capacitat de les instal·lacions, fet que ha permès oferir un servei de més qualitat. Evidentment, Naturland és un projecte que requereix inversió relativament constant. Si no la fas, al final passa de moda i el turista no torna. Recordo molt bé les paraules dels auditors: “El vehicle ja és a la carretera, i ara el que cal és posar-hi benzina”. Aquesta benzina no és altra cosa que les inversions necessàries per poder continuar oferint un producte innovador. Entenc i comparteixo el parer del director general de la societat [Xabier Ajona]. O invertim o estem morts.

L’any passat, quan vostè era cònsol, va rebre una oferta d’uns inversors per fer un nou projecte a la Rabassa i, a canvi, assumir la totalitat de l’endeutament de Naturland. Descartar-la ha estat una mala decisió de la majoria actual?

És una oferta que s’hauria d’haver considerat. Potser la majoria ho ha fet i no ho sé. És un dossier que no vam tractar en campanya electoral per no polititzar Naturland, però que en tot cas mereixia ser estudiat a fons. Hi havia molta gent entusiasmada amb el projecte. Gent disposada a posar-hi molts diners a risc seu. Mereixia un estudi aprofundit més enllà de la política que penso que no s’ha fet. Quan es prenen decisions de manera precipitada, sense anàlisi, no vull creure que és perquè venen del consolat anterior. En tot cas, trobo a faltar un projecte de desenvolupament per a la parròquia.

En quins altres aspectes de la política comunal troba a faltar aquest projecte?

Un dels grans reptes de Sant Julià de Lòria és crear un entorn que permeti que els comerciants es puguin guanyar més bé la vida. He estat cònsol quatre anys i reconec que no ens n’hem sortit, però sí que teníem una línia clara i concreta per avançar cap aquí: consolidar el creixement al voltant del sector universitari. I avui, com he dit abans, no veig que avancen cap aquí. En posaré un altre exemple. Quan el cònsol era conseller de la minoria va presentar un projecte molt ambiciós per construir un aparcament vertical al Prat Gran amb un parc al nivell del carrer. De moment, no se n’ha parlat. Fa un mes i escaig, vaig reunir-me amb el cònsol i vaig informar-lo que en el nostre consolat havíem rebut una oferta privada per construir un aparcament vertical al Prat Gran. Nosaltres vam facilitar-los tota la informació sobre aparcaments a Sant Julià i ells van fer uns estudis de viabilitat econòmica. Vaig fer arribar el contacte de l’empresa al cònsol per si volia reprendre les converses. De moment, no n’hem sabut res més.

Més enllà de projectes concrets, com és la relació amb la majoria?

La majoria m’ha sorprès i m’ha decebut. Penso que nosaltres fèiem un esforç bastant més gran que ells per facilitar la informació a la minoria, per integrar-los en un projecte de parròquia. Trobo a faltar aquesta implicació. El projecte dels pisos tutelats per a majors de 65 anys n’és un exemple. En aquest cas, nosaltres vam convidar la minoria a participar en la taula de treball, i ells ens n’han exclòs. De comissions, se’n fan amb regularitat. De reunions periòdiques amb els cònsols i la minoria per posar-nos al dia, només n’hem fet una en tot el consolat. Estic sorprès que allò que abans predicaven ara no ho apliquin.

Han transmès el seu malestar a la majoria?

Quan ho hem fet ens han dit que ells eren a totes les reunions perquè eren més insistents. No es tracta d’això. La majoria ha de ser proactiva.